Primer cara a cara entre Biden i Xi en una reunió sense gaire expectatives
Els dos mandataris aprofiten la cimera del G-20 per contrastar opinions
Quan eren vicepresidents dels seus respectius països, el nordamericà Joe Biden i el xinès Xi Jinping van arribar a passar més de 70 hores junts en viatges i cimeres bilaterals. “La trajectòria de la nostra relació és positiva (...). Tenim un gran optimisme sobre els pròxims 30 anys”, va arribar a dir l’americà el 2011.
La previsió no podia ser més errada. Una dècada després, els ara presidents es tornaran a veure en persona avui a Bali (Indonèsia) en els prolegòmens de la cimera del G-20, en un moment en què les relacions entre els dos països travessen el punt més baix de la història recent. Serà una trobada important, de la qual que no s’esperen grans resultats tangibles ni comunicats conjunts, però que servirà perquè exposin les línies vermelles mútues i mantinguin oberta la comunicació en assumptes claus que els allunyi d’un possible enfrontament.
Els dos mandataris arriben reforçats a la cita. Biden ha obtingut millors resultats de l’esperat a les eleccions de mig mandat dels EUA, i fins i tot ahir va confirmar que el seu partit retindrà el Senat. “Sé que arribo més fort”, va dir des de Cambodja, on va participar en una cimera regional. “Conec Xi Jinping, i ell, a mi (...), Sempre hem tingut converses franques, i no hi ha hagut mai cap error de càlcul sobre on és cadascun de nosaltres”, va afegir.
Per la seva banda, Xi acaba de renovar el càrrec per a un tercer mandat, ha aconseguit omplir la cúpula del Partit Comunista d’aliats propers i s’ha erigit com el líder xinès més poderós dels últims temps. Entre els principals objectius com a home fort ara figuren recuperar l’economia del país i salvaguardar la seguretat nacional en temps turbulents, tal com va exposar en l’últim congrés del seu partit.
El número u de la llista de prioritats de temes que cal tractar entre
Taiwan, Corea del Nord i la guerra d’Ucraïna en una agenda tan plena com incerta
tots dos serà el contenciós sobre Taiwan. Els EUA acusen la Xina de provar d’alterar l’statu quo i augmentar la tensió a la zona amb una actitud més agressiva cap a l’illa autogovernada, als voltants de la qual s’han multiplicat les demostracions de força militar xinesa. De manera semblant, Pequín culpa Washington d’avivar les tibantors amb els repetits comentaris de Biden sobre una possible intervenció de tropes dels Estats Units en cas d’agressió a l’illa o la controvertida visita a l’estiu a Taipei de la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi.
“El que vull fer amb ell quan parlem és exposar quines són les nostres línies vermelles, entendre el que ell creu que són els interessos nacionals crítics de la Xina, cosa que jo sé que són els interessos crítics dels Estats Units, i determinar si entren o no en conflicte. I si ho fan, com resoldre-ho i com solucionar-ho”, va explicar l’americà abans d’emprendre la seva gira asiàtica.
Els EUA també van avançar que demanaran a Xi un “paper constructiu” per contenir Corea del Nord i les creixents proves d’armament i pressionaran perquè Pequín adopti una actitud més contundent cap a la invasió russa d’Ucraïna. “Creiem que tots els països haurien de fer més per persuadir Rússia, especialment els que tenen relacions amb ella, perquè posi fi a aquesta guerra i abandonin Ucraïna”, va dir dissabte l’assessor de Seguretat Nacional, Jake Sullivan.
Per la seva banda, segur que Xi exigirà al president americà que posi fi a les barreres comercials que va imposar als productes xinesos l’expresident Donald Trump (i que Biden ha mantingut). I que reverteixi les últimes prohibicions imposades per la Casa Blanca per dificultar l’accés xinès als semiconductors més moderns, claus per a l’avenç tecnològic en sectors com la Defensa i els superordinadors. “Els EUA han de deixar de polititzar, fer servir com a arma i ideologitzar els assumptes comercials”, va demanar des de Pequín el portaveu d’Exteriors, Zhao Lijian.
La pregunta que molts es fan és si aquests dos líders, les economies nacionals dels quals estan tan íntimament entrellaçades, s’encaminen cap a una separació permanent –o fins i tot cap a un enfrontament que pot acabar sent militar– o seran capaços de trobar la manera de mantenir una relació més calmada i oberta, i fins i tot arribar a cooperar en assumptes d’interès mutu com la lluita contra el canvi climàtic o una altra futura pandèmia. “Aquesta reunió en persona és una oportunitat per reduir les tensions i buscar maneres de gestionar la competència entre tots dos”, va concloure Bonnie Glaser, experta en la regió del German Marshall Fund.●