Reaccionaris i disgregadors
La gran escalada trumpista ha fet figa. No ha triomfat l’onada demagògica i mentidera, tot i que, dos anys enrere, molts dels nous parlamentaris es van esforçar moltíssim a negar els resultats de la votació presidencial i han jugat amb el foc de la guerra civil. El menystingut Biden ha salvat els mobles. Però, des de Florida, irromp amb gran pompa Ron DeSantis, conegut com “el Trump 2.0” o “el Trump amb cervell”. El perill del trumpisme no està conjurat. És far i guia de les dretes sobiranistes i reaccionàries de tot Occident, que intenten aprofitar la democràcia per imposar una visió racialment restrictiva, culturalment jeràrquica, socialment constrenyida. Una democràcia que es confon amb el seu contrari: l’autoritarisme.
Ara bé, si és fàcil, per suat i repetit, criticar les dretes extremes, comença a ser urgent que els corrents liberals i socialistes tinguin l’atreviment de confrontar-se amb la cultura woke, hegemònica a les universitats, la publicitat i la cultura. S’entén per woke (que podríem traduir per alerta!) l’obsessió per cultivar i condemnar tota mena d’ofenses (les reals i les que només una pell ultrafiníssima pot detectar). La ideologia woke contraposa identitats de gènere, raça o cultura. Entén la societat com un puzle de trinxeres identitàries. Fomenta, per tant, la disgregació i l’antipatia social. Trivialitza les opressions barrejant les reals, les fictícies i les històriques.
Les imprescindibles lluites de dignificació i alliberament de tots els perseguits o maltractats per raons de raça, cultura, religió o opció sexual són patrimoni comú de liberals, demòcrates i esquerrans. Fins i tot els conservadors han fet seves aquestes batalles; i s’ha de celebrar. Però la cultura woke no en té prou: sospita de tot i tothom, veu atacs de gènere a tot arreu. S’irrita, moralitza, renya. Exigeix censura (es veu que només els woke tenen dret al sarcasme i a la ironia: la dels altres sempre és sospitosa). Cancel·la opinions. Fomenta linxaments. Abanderant el sentiment d’identitat de gènere, raça o cultura, dogmatitza a la universitat i pretén conformar els infants a través del sistema educatiu.
La cultura woke i el reaccionarisme trumpista són antagònics, però es necessiten molt: es retroalimenten. Bombardegen plegats la democràcia. Això és molt visible als entorns mediàtics progressistes de la Catalunya i l’Espanya actuals. Una cosa és acollir i defensar tothom, sigui com sigui o vulgui ser, i una altra imposar la discutible visió fluïda dels gèneres, en virtut del control de la universitat, de la publicitat i de les institucions culturals.
Mesos abans de les eleccions de mig mandat, als entorns liberals americans es deia, tímidament, que els demòcrates, en deixar-se arrossegar per l’activisme woke i molt especialment per la causa trans, apostaven per la derrota. “Estem en risc de perdre la democràcia, si tot el que interessa a la majoria queda fora de la finestra”, deia Hillary Clinton. Obama va fer reflexions semblants. Però no eren crítiques franques, sinó instrumentals: defensant causes molt minoritàries, liberals americans i progressistes europeus estarien abandonant les necessitats de la majoria. Jo vaig més enllà. El progressisme woke, convençut de posseir la veritat en exclusiva, pretén silenciar el debat. Totes les seves causes són benvingudes, sempre que admetin la contradicció. Altrament, la cultura woke, exactament com la reacció trumpista, fa perillar la democràcia.•
La cultura ‘woke’ fa perillar la democràcia tant com la reacció trumpista