L’Estat encara creu que pot cobrar la factura del ‘Prestige’
El Govern espanyol lliga el Nunca Máis i la situació climàtica
Una intensa borrasca es feia sentir ahir al migdia a Costa da Morte, potser una picada d’ullet meteorològica per conferir un realisme més gran a les connexions televisives amb els punts clau de la catàstrofe del Prestige en el seu vintè aniversari. O potser va ser només que, com cantaven Los Ilegales, al nord “sempre plou diumenge”. Galícia va viure amb alleujament la culminació de dos decennis sense el que va ser un dels seus flagells del segle XX i que amb el Prestige, del 2002, es va internar en el XXI. Ahir el govern del PSOE es va reivindicar hereu del moviment Nunca Máis, mentre la Xunta del PP hi passava de puntetes.
“Es deia que en deu anys n’hi podria haver un altre, de Prestige”, va recordar ahir en una entrevista a la cadena Ser Álvaro García Ortiz, fiscal general de l’Estat. Sap de què parla perquè, com a fiscal de medi ambient de Galícia, va ser qui va portar el cas, embarrancat durant anys en el petit jutjat de Corcubión.
Ahir no només es complien 20 anys de l’inici de la catàstrofe, quan la ferralla flotant carregada de fuel va donar el seu senyal d’advertència davant les costes de Galícia. També era el novè aniversari de la sentència dictada per l’Audiència Provincial d’A Coruña, després d’un macrojudici a les instal·lacions d’Expocoruña, amb una resolució confirmada a continuació pel Suprem.
L’avui fiscal general de l’Estat
La Xunta va eludir un aniversari molt incòmode per al PP, però va ser triomfalista com el Govern central
va tenir un paper rellevant en l’estratègia d’exonerar l’administració espanyola, mitjançant l’absolució de l’exdirector general de la Marina Mercante, José Luis López Sors, mentre només es condemnava a una pena menor al capità, Apostolos Mangouras, que havia estat 83 dies en presó preventiva.
La sentència inicial tenia passatges tragicòmics, com que no se sap realment què va passar, més enllà del mal estat estructural del vaixell. Amb el vaixell sota bandera de conveniència i un entramat de societats pantalla, els propietaris es van ocultar. Així que per recuperar una part dels 4.000 milions que segons la fiscalia va costar la catàstrofe, la justícia espanyola es va embarcar en la lluita per cobrar els 885 milions de la pòlissa de la companyia d’assegurances britànica London P&I Club.
La millor prova de les grans dificultats per aconseguir ingressar aquells diners a les arques públiques rau en la frase d’ahir del fiscal general de l’Estat, que l’important “és que es continua intentant”. Álvaro García Ortiz va reconèixer la complexitat de la batalla legal, però es va mostrar optimista. A més de fer tot el possible al Regne Unit, sense èxit fins ara, Espanya també lluita a la UE.
La pecuniària és la guerra pendent del Prestige. La política es va resoldre fa molt de temps, encara que molts la van llegir malament. A les municipals del 2003, el PP, que governava a Madrid i Santiago, va perdre per primera vegada a l’era Fraga davant la suma de PSOE i BNG. Va ser l’avançament de la seva derrota autonòmica del 2005, que va portar el socialista Pérez Touriño a presidir la Xunta. Abans Zapatero havia capitalitzat el Prestige a la campanya de les generals del 2004.
Com la líder del BNG i cap de l’oposició gallega, Ana Pontón, va celebrar el seu acte a Costa da Morte dissabte, on va reclamar les competències de salvament marítim i va emfatitzar la ‘dignitat’ del poble gallec”, ahir la pugna va ser entre el Govern socialista i la Xunta del PP.
A Camariñas, a Costa da Morte, la ministra portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va reivindicar l’herència del moviment ciutadà Nunca Máis i el va lligar, com a pioner, a la lluita contra el canvi climàtic.
Per contra, almenys fins a última hora de la tarda, el president de la Xunta, el popular Alfonso Rueda, ni havia escrit un tuit sobre l’aniversari. Sí que va parlar el seu vicepresident segon, Diego Calvo, per destacar que Galícia està més ben preparada per evitar un nou Prestige. En aquell missatge i a obviar el pes de la bona sort en aquests vint anys, coincideixen Govern i Xunta. El temps dirà si encerten.•