Collserola confia la preservació a la recuperació de l’agricultura
Són, sense gairebé pretendreho, els guardians de bona part de la biodiversitat del parc natural de Collserola. Una vintena de pagesos, ramaders, pastors i apicultors –amb diferents projectes vitals i empresarials– s’han convertit en els últims anys en figures essencials per a la preservació de la fauna i flora i del mosaic agroforestal de la serra. I no sempre és fàcil, perquè treballen en un parc natural molt humanitzat (repartit entre els termes municipals de Barcelona, Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat) i amb amenaces constants, com ara la pressió urbanística, i plagues com el senglar o la vespa asiàtica.
Per això fa temps que el Consorci del Parc de Collserola treballa en aquesta gestió, que ha cristal·litzat amb el nou Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), redactat i tramitat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i aprovat per la Generalitat. Amb el pla s’impulsa el sector primari i es conserva el mosaic agroforestal, destaca Joan Vilamú, cap del servei de Medi Natural i Territori del Consorci.
Vilamú afirma que “cal cuidar
Plagues com les del senglar i la vespa asiàtica s’afegeixen a la pressió urbanística a la llista d’enemics
els agricultors i ramaders del parc perquè, a més de mantenir la superfície agrícola i l’extens patrimoni construït, milloren la biodiversitat (crien petits mamífers com els teixons, i ocells com l’abellerol), redueixen els efectes del canvi climàtic, ajuden la prevenció d’incendis forestals, són el rebost de l’àrea metropolitana de Barcelona i fomenten l’economia verda i generen valor”.
Amb una dotació de 200.000 euros anuals, el Consorci ha impulsat diversos programes com Alimentem Collserola (45.000 € anuals per al període 2021-24) i els 75.000 euros per al Contracte Agrari de Collserola el 2022.
Collserola ofereix des d’agricultura de muntanya, atesa la seva orografia escarpada, fins a horta, cereals, fruiters, vinya, apicultura, pasturatge de cabres i ovelles (per tant, carn i neteja de sotabosc), cria de cavalls i ases. Fins i tot es conreen unes sorprenents mandarines a la masia de Can Carlets de Barcelona, gràcies al microclima d’aquesta zona. Són agricultors joves, d’entre 30 i 40 anys, i molts s’han cooperativitzat i defensen projectes de sobirania alimentària, malgrat les dificultats de l’entorn, com l’atac dels
senglars o els visitants incívics.
Juntament amb la Fundació Miquel Agustí, s’ha recuperat un tomàquet autòcton, el mandó de Collserola, gran i carnós, que planten i comercialitzen diferents agricultors del parc, com els de La Rural, per exemple. Aquesta cooperativa, creada el 2014 a Valldoreix, està formada per una quinzena de socis i voluntaris que gestionen 2,5 hectàrees de regadiu a Valldoreix (cultiu ecològic, principalment de verdures de fulla), més mitja hectàrea de planta aromàtica a La Rierada, a Molins de Rei, juntament amb tres apiaris que cuida “l’abellaire” (ho prefereix a apicultor) Éric Barbero, fundador del projecte Melvida, l’única mel certificada de Collserola. Barbero té una dotzena de ruscos d’abella negra autòctona repartits pel parc natural i les cuida com si fossin les seves filles. “Hi ha una reina per rusc i pon 2.000 ous al dia. Són les millors pol·linitzadores, amb una efectivitat d’un 95%. Si hi ha abelles, hi ha flors i vida”. N’obté mel, pol·len o pròpolis i acaba de ser premiat al Gastronomic Forum per la innovació del Xocomel, elaborat amb cacau pur, mel i oli d’oliva.
A La Rural hi tenen gallines ponedores i un ramat de cabres per a autoconsum. Alfred March i Ana Pol són fundadors d’aquest projecte, que se sustenta sobre l’Ateneu Rural, un programa
Aquestes explotacions també contribueixen a reduir el risc d’incendis forestals a la serra metropolitana
educatiu i de formació i divulgació dels valors de l’agroecologia, la gestió de la masia de Can Ferriol, a Sant Feliu, i la venda agrària. “Des del 2016 oferim formació de creixement personal per a adults i empreses, així com el joc i el lleure vivencial a l’aire lliure per a escolars”, destaca March. Venen cistelles ecològiques a l’agrobotiga de la Floresta i en mercats de Sant Cugat i les distribueixen en menjadors escolars. “Alimentem 300 famílies a la setmana amb 52 cultius a l’any, dels quals hi ha 18 de simultanis”, detallen. “Els pagesos som essencials a Collserola perquè millorem l’ecosistema, acostem productes de proximitat a ciutats veïnes i perseverem en un ofici essencial, tot i que amb dificultats, en un entorn periurbà”.
March lamenta que la legislació actual no ajuda aquest tipus d’agricultura, que per l’orografia de la serra, està fragmentada en diferents espais. “I no rebem ajuts de la Política Agrària Comuna”, exemplifica. També lamenta “la intolerància d’alguns veïns de la Floresta, que es queixen pel soroll del tractor” i les destrosses del senglar.c