Operar amb esparadraps
L’autopista AP-7 a l’altura de Catalunya s’ha convertit en una de les vies europees més col·lapsades i impracticables malgrat la importància vital que té per a l’economia espanyola com a nexe d’unió entre el nord de l’Àfrica i Espanya amb Europa. Abans de la retirada dels peatges ja estava al límit de la seva capacitat després d’amortitzar les ampliacions de carrils en alguns dels trams més crítics. Però l’aixecament de les barreres de pagament ha agreujat la situació perquè ningú no havia preparat un pla per preparar la mobilitat després de l’alliberament dels peatges. Aquesta imprevisió ha tingut efectes molt negatius, com l’augment considerable del trànsit i la seva consegüent proporció d’accidents, que han disparat un 100% les congestions. Aquestes quilomètriques retencions diàries suposen un cost econòmic multimilionari tant per a l’activitat econòmica com per a l’impacte en el medi ambient. L’increment del trànsit en aquesta autopista s’explica per la suma d’un 40% més de vehicles privats i d’un 30% més de camions que han abandonat les rutes convencionals per incorporar-se a la via ràpida perquè és gratuïta. I aquest desplaçament de la mobilitat que ningú no havia previst en termes de preparació de l’oferta en infraestructura viària ha tingut la seva cara i la seva creu. La cara és que la sinistralitat en el conjunt de les carreteres catalanes ha baixat un 16%, perquè hi ha menys trànsit i s’ha desplaçat cap a les autopistes alliberades, que són molt més segures. [Són més segures perquè l’administració obligava les concessionàries a construir autopistes amb un estàndard altíssim en seguretat i en manteniment, mentre que la mateixa administració no aplica el mateix criteri amb les carreteres públiques per estalviar diners, encara que això incrementi la inseguretat viària]. La creu del desplaçament de la mobilitat cap a les autopistes és que, a la pràctica, s’ha perdut capacitat per absorbir el trànsit que ara es concentra en una sola via perquè les carreteres convencionals són més perilloses, estan en procés de pacificació i són inviables per a trajectes llargs. Això ha passat sense que el parc mòbil s’hagi reduït ni la mobilitat vagi a menys ni s’hagi incrementat l’oferta de transport públic. Al contrari. La mobilitat del transport de mercaderies s’ha incrementat a causa del fenomen del comerç electrònic mentre el corredor mediterrani ferroviari avança a la velocitat del cargol.
En aquest context, les mesures anunciades la setmana passada per la Generalitat i el ministeri per reduir la velocitat en diversos trams de l’AP-7 són com fer servir un esparadrap per tapar una ferida profunda que necessita cirurgia i sutura. L’anunci que hi haurà trams on estarà prohibit superar els 100 km/h causa hilaritat entre els conductors, que queden atrapats diàriament i que serien feliços si poguessin circular a la meitat d’aquesta velocitat màxima. Per tant, aquest pegat per aturar accidents no resoldrà el problema de fons.
La imprevisió després de la retirada dels peatges deixa la xarxa viària en una situació de col·lapse