Salvats pel de sempre
Gir na Un gol de Cristhian Stuani a la pròrroga dona el passi a la següent ronda i evita l’enrojolament contra el Quintanar del Rey, club de Tercera RFEF
El nou format de la Copa del Rei obre un ventall de possibilitats perquè els clubs modestos del futbol espanyol puguin tenir el seu dia de glòria davant dels gegants. En aquesta primera ronda a partit únic amb els equips de Primera a lliça, al Girona li va tocar suar la cansalada per continuar endavant a la competició del KO. El conjunt català no va poder superar un rival que milita quatre categories per sota (Tercera RFEF) fins ben entrada la pròrroga, quan Cristhian Stuani va sortir al rescat per evitar el ridícul a Quintanar del Rey, una localitat manxega de poc més de 7.000 habitants. Sobre la gespa artificial del Municipal de San Marcos, els de Míchel es van veure superats a una segona part per oblidar per l’humil equip de la localitat de Conca, que va eclipsar l’actuació acceptable de la primera. El gol de Rodrigo Riquelme passat el primer quart d’hora va ajudar que el Girona es mantingués estable fins al descans. El talentós jugador cedit per l’Atlètic de Madrid en va tenir gran part de culpa, ja que totes les accions d’atac van passar pels seus peus. El gol visitant va arribar després d’una gran acció individual. Iniciant al costat esquerre, Roro va conduir cap a dintre i, després d’un parell de retalls, es va inventar un xut demolidor per batre
Rozalén. El partit es posava de cara al Girona, potser massa aviat, ja que amb aquell gol semblava que seria bufar i fer ampolles. Res més allunyat de la realitat.
En un partit amb molts suplents a l’equip blanc-i-vermell, va sobresortir el menys desitjat pel tècnic de Vallecas: Toni Fuidias. El porter procedent del Madrid Castilla, que disputava els seus primers minuts amb el seu nou club, va tenir un paper transcendental a l’hora de contenir els Kain, Joaquín, Megías i companyia. En alguna ocasió fins i tot va poder comptar amb la fusta com a aliada. El de Berga no va poder fer res des dels onze metres. Una mà matussera de Terrats dins de l’àrea va permetre al Quintanar igualar el partit al minut 75 a través de Megías. Esclatava d’alegria un camp amb grades supletòries i amb aficionats que animaven des de diversos balcons dels edificis propers –fins i tot n’hi va haver un que va intentar seguir el partit des de dalt d’un arbre–.
Míchel es va veure a obligat a treure pesos pesants com Taty
L’equip de Míchel es va avançar amb un golàs de Riquelme, però va ser irreconeixible a la segona meitat
Castellanos, Arnau o Aleix Garcia, però va haver de ser el salvador habitual, l’encarregat d’asserenar els ànims a la primera part de la pròrroga. Després d’intentar-ho diverses vegades de cap, Stuani enviava un cop amb la dreta a l’escaire per donar avantatge als gironins.El Quintanar no es va rendir, tot i que, amb més espais, el Girona va poder sentenciar. De fet, l’uruguaià va estar a prop del doblet, però Rozalén ho va impedir: l’última ocasió amb una parada en un penal. L’històric davanter del Girona abraçava el porter local per felicitar-lo després del xiulet final, així com la resta de rivals, entre els quals hi havia un vell conegut de la seva primera etapa al futbol espanyol: el seu excompany a l’Albacete, Ramón Blázquez. Ara és professor de primària.n