Nadal, sense pau a Torí
El manacorí s’encalla en el seu debut a la Copa de Mestres, superat per la contundència del servei de Taylor Fritz
Històricament, podem considerar que Rafael Nadal (36) té dos deutes amb el tennis.
Té un deute amb el seu servei: no ha disposat mai d’una gran sacada, un problema que li ha impedit d’apuntar-se allò que es diuen “punts de franc”. I també té un deute amb les Nitto ATP Finals, la Copa de Mestres.
Nadal suma 17 presències en el torneig que reuneix a les vuit millors raquetes de l’any. Però, malgrat tantes aparicions (només el supera Federer, amb 18), el seu saldo és menor. Llastat pels seus eventuals problemes físics, habitualment un turment a tancament de curs, Nadal amb prou feines ha disputat dos finals, el 2010 i el 2013.
I ja està.
No ha guanyat mai el torneig, qui ho diria quan parlem del tennista dels 22 Grand Slams, del colós dels catorze títols a Roland Garros, i els títols olímpics, i les Copes Davis.
És cert, el servei de Nadal ha fet un salt de qualitat en els últims quatre anys, des del moment en el qual Carlos Moyá prenia els comandaments i modificava direccions i velocitats. Des d’aleshores, Nadal serveix millor. Té varietat de registres, paleta de colors, boles que s’obren i tracen paràboles sensacionals, i altres que es claven en la T. Sense anar més lluny, aquest diumenge col·leccionava un ventall d’aces davant Taylor Fritz (en total, set al final del partit).
Cosa diferent és la seva relació amb la Copa de Mestres. Allà, no hi ha manera.
(...)
Enfurismat, Nadal començava amb els escarafalls a meitats del segon set. Llançava cops de puny a l’aire, es maleïa. A aquelles alçades del partit, Taylor Fritz –present en la seva primera Copa de Mestres a compte de la lesió abdominal de Carlos Alcaraz– anava en carrossa.
Fritz és alt, fa 1,96m, i des d’aquelles alçàries esprem la sacada com a ningú. Fritz, el millor tennista dels Estats Units del moment (l’únic amb plaça a Torí), serveix a 218 km/ h, i la seva sacada és un turment per al restador, que veu com li plouen bombes des de l’altre costat de la pista. Aferrat a aquell poderós servei, Fritz ha navegat amb vent de cua. Sempre anava un pas per davant del manacorí, que es veia incapaç d’amenaçar la sacada del nord-americà i a sobre s’embussava en el primer tie-break, a l’enviar fora una bola que li hagués permès continuar viu.
A partir d’allà, Nadal ja no trobava la manera de tornar al partit. Creixia Fritz –la seva víctima en els quarts de final de l’últim Wimbledon– i s’enfonsava Nadal, que cedia per 7-6 (3) i 6-1, i demà haurà de tombar Felix Auger-Aliassime i dijous, a Casper Ruud.n
Nadal, que no s’ha espavilat mai en el torneig de les vuit raquetes, ha de guanyar Aliassime i Ruud