Acord entre França i la Gran Bretanya per frenar el pas de migrants
Londres pagarà 72, 2 milions d’euros a París entre el 2022 i el 2023 per controlar millor el canal de la Mànega
França i la Gran Bretanya van firmar ahir un nou acord per provar de frenar el pas de migrants pel canal de la Mànega, que aquest any ha assolit un volum rècord de més de 40.000 persones, segons les autoritats britàniques. El compromís preveu que Londres pagui a París 72,2 milions d’euros el període 20222023 per costejar les operacions de vigilància a la costa i al mar, cosa que suposarà mobilitzar uns 350 agents addicionals, un increment d’un 40% respecte als efectius actuals. L’acord va ser firmat a París pels respectius ministres de l’Interior, el francès Gérald Darmanin i la seva homòloga britànica, Suella Braverman. Al text es fixa com a objectiu desplegar “els recursos tecnològics i humans” necessaris al litoral francès per detectar i interceptar les embarcacions que pretenen travessar el canal amb migrants irregulars. Des de fa anys les travessies del canal de la Mànega dels small boats, com anomenen els britànics les pasteres, són un dels motius de fricció entre Londres i París, amb unes relacions que després del Brexit han viscut moments molt difícils, per exemple a causa dels drets de pesca en aigües britàniques.
El control de les platges a la ribera francesa del canal és complicat. Es tracta de desenes
Els ‘small boats’ són un tema de fricció entre aquests dos països, també enfrontats per la pesca
de quilòmetres de costa, amb àmplies platges i zones de dunes. Els policies i gendarmes francesos utilitzen motos tot terreny i també drons. Els britànics han acusat amb freqüència els francesos de massa laxitud, de permetre als migrants embarcar per treure’s de sobre el problema que suposa la presència permanent d’aquestes persones en campaments improvisats a la zona de Calais. El nou acord preveu fons per a la compra i l’ensinistrament de gossos de detecció als ports, càmeres de seguretat i la creació de centres d’acolliment al sud de França per dissuadir els que arriben que emprenguin el camí cap al canal de la Mànega amb l’esperança d’arribar al Regne Unit, on molts tenen parents i amics.
Les travessies de migrants al canal de la Mànega han provocat la mort d’almenys duescentes persones des del 2014, segons l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). El pitjor drama conegut va tenir lloc el 24 de novembre del 2021, quan el naufragi d’una barca va acabar amb la mort de 27 migrants. Aquella tragèdia va suposar una commoció, atès que fins aleshores aquests drames s’associaven només amb el Mediterrani.
Espanya està indirectament implicada en la crisi del canal de la Mànega. França es queixa que són massa els migrants que, després de travessar el Mediterrani, aconsegueixen creuar el Pirineu i continuar cap al nord. Per això, els últims anys s’han tancat posts fronterers i, sovint, es fan controls que no haurien de tenir lloc en teoria, i menys de manera gairebé permanent, entre els països signataris de l’acord de Schengen.
Hores després d’anunciar-se el pacte francobritànic, Darmanin va fer unes declaracions al diari regional La Voix du Nord en què va afirmar que “els britànics han de canviar per evitar convertir-se en una terra d’atracció”. “Primer han de modificar les normes del seu mercat de treball, ja que es pot treballar sense papers al Regne Unit”, va apuntar el ministre francès. “Necessiten una relació normal amb la Unió Europea, un tractat, que no el va fer mai Boris Johnson, per determinar les normes d’entrada dels estrangers”, va continuar Darmanin a La Voix du Nord.
A més de l’entesa entre París i Londres, els francesos volen ara estrènyer la cooperació amb belgues i holandesos per al control del canal de la Mànega. Està prevista una pròxima cimera entre tots els països riberencs. •