Els alienígenes ens miren
Dilluns de turbulències editorials a la ràdio. A la Cope, Carlos Herrera denuncia que la derogació del delicte de sedició oficialitza un codi penal a la carta i per a colpistes. A Onda Cero, Carlos Alsina parla d’una “cirurgia penal” que afavorirà els interessos dels sediciosos o dels malversadors que l’estan negociant. Les turbulències coincideixen amb l’estrena (Movistar+) de la sèrie Ummo: la España alienígena, que explica el mullader creat per aparicions paranormals i interferències ufològiques en temps de Franco. Aquesta nostàlgia indulgent amb la història es contagia sovint a la política. Arrosseguem llegendes urbanes i acumulem mites celtibèrics com si fossin evidències científiques. Evidència científica: la població mundial està a punt d’arribar als 8.000 milions d’habitants. Fa deu anys érem, segons la Unesco (que és al recompte de la població el que la Guàrdia Urbana és a les manifestacions), 6.790 milions de terrícoles. El creixement demogràfic és una d’aquestes notícies permanents, tan mentalment inabastable que els mitjans no saben com tractarla sense potenciar el pànic i la desesperació generalitzada. I és curiós que els polítics no l’incloguin com a l’ingredient central per analitzar tots els col·lapses imaginables, fins i tot els que en aparença tenen una dimensió més local. Al fenomen de la multiplicació de terrícoles hi hem d’afegir la sospita de la presència clandestina d’alienígenes entre nosaltres. Recordo un gag de Nacho García, a Cuatro, en què s’insinuava que Cristóbal Montoro i Leticia Sabater eren alienígenes.
Sentint alguns polítics actuals, la condició d’alienígena passa de ser una hipòtesi recreativa a una sospita racional. A El món a RAC1, entrevistat per Jordi Basté, el president Pere Aragonès intenta escapolir-se de la dialèctica dels detalls especulatius i, al límit de l’humor involuntari, fa servir el recurs de l’obvietat. “Quan negocies amb algú és perquè no hi estàs d’acord”, afirma. També diu que és un “optimista de la voluntat”. L’optimisme de la voluntat és aquella drecera filosòfica que va parir Antonio Gramsci per maquillar la pròpia des
Sentint alguns polítics, la condició d’alienígena no s’ha de descartar
esperació. Per cert: Gramsci va ser empresonat per la interpretació dels delictes de subversió que feia la Itàlia de Benito Mussolini. Amb certa alegria, el president Aragonès pateix un brot de contagi tertulià i fa servir l’expressió “sottogoverno”. En origen, (ho trobo al diccionari d’Il Corriere della Sera) l’expressió sottogoverno volia dir una altra cosa: el vici polític de mantenir a les administracions i institucions polítiques i financeres una colla d’amics i còmplices col·locats a través de sistemes de selecció corruptes i practicants del favoritisme. Vull pensar que el president es referia a una altra cosa.