Admissió de desproporció
Alerta amb la desproporció en política, també aquella que surt dels teòrics moderats. Perquè és evident que una reforma del Codi Penal com la proposada per PSOE, Podem i ERC no pot ser qualificada de traïció a la pàtria, però assenyalar-ne derivades contraproduents tampoc no és trumpisme. Això últim, a més, quan es denuncia alegrement des d’una part de l’independentisme, abona el perill d’estigmatitzar de manera injusta la immensa majoria del moviment, ja que fins ara han mostrat el seu descontentament amb el pacte tant Junts com la CUP, l’ANC i Òmnium, entre d’altres. No tothom que transigeix és traïdor, però tampoc tothom que discrepa és trumpista.
Compte amb els governants (i rodalia) que tenen una facilitat excessiva a titllar de trumpistes els seus oponents. Caricaturitzen i cauen també en la desproporció. Les coses es poden explicar bé sense necessitat de blasmar exageradament els altres. La supressió del delicte de sedició calia a Espanya, per mirar d’homologar-la en aquest punt als estàndards europeus? Sí, i també calia a Pedro Sánchez per mirar de donar recorregut al suport que Esquerra li brinda de fa temps, fins ara amb escassos rèdits per a l’independentisme. Igualment, li calia, alhora que reforça el delicte de desordres públics, per mirar de tenir més opcions de reclamar Carles Puigdemont en altres països europeus. A prop d’un nou cicle electoral, sembla tenir ganes de complir aquella promesa seva: “Jo em comprometo a portar-lo a Espanya i que reti comptes davant la justícia espanyola”.
El PSOE podria haver-ho explicat asèpticament, defensant algun d’aquests punts. Però, davant la previsible desproporció dels atacs de la dreta i la ultradreta, va decidir optar per parlar d’una reforma perquè no hi torni “a haver santuaris per als atemptats contra l’ordre públic”. Ho va dir Patxi López i tothom va pensar en una analogia entre Puigdemont i ETA. Mal favor a la moderació i a la veritat.
Una altra cosa (desproporcionada també) és voler vendre el que s’ha pactat en clau de “desjudicialització”. Primer perquè és fals, ja que la reforma no atura res en l’àmbit judicial, i segon perquè és evident que se seguiran aplicant tipus penals que perseguiran molta gent que es va implicar en l’octubre del 2017 i també aquells que en el futur s’impliquin en una cosa sem
Ni tothom que transigeix és traïdor ni tothom que discrepa és trumpista
blant. Quan això s’expliciti, la frustració que es generarà en molts que ara hagin assumit el relat del Govern serà també desproporcionada.
La reforma del Codi Penal proposada admet de facto la desproporció de la sentència del procés, però també el previ empresonament i les acusacions als encausats per delictes que no van ser per enlloc. Si això s’admetés clarament, potser ens estalviaríem altres desproporcions en cadena que, lluny de resoldre el problema de fons, el cronifiquen, amb alguns polítics que se’n beneficiaran, com Junqueras i Marta Rovira, però amb un conjunt de la ciutadania que ho patirà.