Un mal diagnòstic

Eugenio scalfari, que va ser fundador del diari italià La Repubblica, explicava als seus alumnes que “periodista és gent que li diu a la gent el que li passa a la gent”. així de simple. Després, la realitat complica la definició: veient la gran manifestació de diumenge en defensa de la sanitat pública pel centre de madrid, que va reunir més de 200.000 persones, un descobreix que mentre uns diaris de la capital dediquen al fet grans titulars en portada, d’altres amb prou feines hi destinen un segell a peu de pàgina. a la gent els passen coses i cada mitjà les explica a la seva manera o no les explica. De vegades, el que succeeix és que diaris veuen l’ampolla mig plena o mig buida, segons els convé als seus interessos empresarials o polítics. el més rar és que, estant l’ampolla a vessar, algú digui que no emmagatzema ni una gota. Dit d’una

És un despropòsit retallar recursos de la sanitat a Madrid i alhora rebaixar impostos

altra manera, no tot el que s’imprimeix en paper premsa és periodisme. No fa falta haver escoltat scalfari per saber-ho.

La manifestació contra el caos de la sanitat a madrid no és el resultat d’un desacord puntual per un pla de reorganització de les urgències equivocat i sense prou dotació. És un disbarat que la comunitat amb més renda per càpita d’espanya sigui la que dedica menys recursos a la despesa sanitària. No es pot presumir de rebaixar impostos i després descapitalitzar el servei públic de salut. i sobretot no s’entén que davant les protestes no hagi fet un exercici d’empatia amb el personal sanitari. isabel Díaz ayuso és una dona intel·ligent i sabrà rectificar. malgrat això, ahir va perdre una oportunitat d’adreçar-se a la gentada que va omplir el dia abans la Castellana des d’una tribuna como el Club siglo XXi, dient que havia entès el missatge i estava disposada a invertir més recursos per millorar les urgències. Però en el discurs que va llegir va preferir parlar de la reforma de la sedició, dels filoetarres amb qui pacta el Govern central o les suposades prebendes a Catalunya. semblava més el parlament d’una candidata a la moncloa que d’una presidenta de madrid. el problema dels manifestants amb bates blanques no és si eren o no gent d’esquerres, sinó si es tractava de gent que tenia raó o no. No s’ha d’escoltar mai només la premsa amiga.