Els nens que llegeixen cada dia guanyen més d’un curs respecte als que no ho fan
La lectura per plaer està associada a la competència lectora: els informes de PISA detecten una diferència crucial entre els estudiants que llegeixen o no llegeixen per plaer, fins i tot encara que aquests últims dediquin més temps a la lectura. De mitjana, els alumnes de 15 anys que llegeixen diàriament per plaer tenen una puntuació superior a un any i mig d’escolarització respecte a la resta (OCDE 2015). “Les recerques internacionals (PISA, PIRLS) indiquen que en la infantesa i l’adolescència el problema és la comprensió lectora”, exposa el professor de Granada Fernando Trujillo. Una baixa competència lectora és un indicador fiable de fracàs escolar i abandonament prematur dels estudis perquè entendre un text és bàsic per a l’aprenentatge i per al desenvolupament de qualsevol activitat escolar. Tant és així que el pedagog Gregorio Luri afirma que “podem predir amb força exactitud quins alumnes triomfaran o fracassaran per la seva competència lectora als 9 anys”. Els experts assenyalen que no comprendre textos complexos no només condueix a la dificultat d’aprendre altres matèries, sinó que priva els joves de gaudir de la cultura i d’una ciutadania plena (llegir un prospecte de medicament, entendre les condicions d’una hipoteca o calcular els ingredients d’una recepta). Les últimes avaluacions de competències bàsiques a alumnes de 4t de l’ESO a Catalunya indiquen que un 35% dels joves tenen una competència lingüística de nivell mitjà baix o baix. Això va en consonància amb els resultats de primària (dades del 2021): 1 de cada 10 nens passa a l’ESO sense
comprendre el que llegeix i 1 de cada 4 té un nivell baix o mitjà baix.
“Sense desdibuixar la gravetat d’aquestes dades, s’ha d’assenyalar que es manté una línia semblant des que hi ha registres”, explica Joan Cuevas, director general del Departament d’Educació. Amb tot, assumeix la necessitat de millorar la comprensió lectora, que afecta la resta d’aprenentatges. “Estem analitzant com podem ajudar el sistema educatiu, que ja té els seus plans de lectura, però és cert que fins ara no s’ha millorat significativament. El Departament de Cultura ha impulsat un pla nacional de foment de la lectura, amb el sector editorial, i l’àmbit educatiu és important. Està en fase de prospecció i els resultats estaran el 2023”, anuncia. Marta López, directora de Lecxit, un exitós programa de foment de la lectura amb mentors voluntaris de la Fundació Jaume Bofill, creu que a l’escola s’ensenya bé a llegir, però que la comprensió lectora depèn també de casa. “L’hàbit lector s’adquireix a casa, amb models positius, estones de qualitat i el clima adequat...”. Això és més accentuat en cases on hi ha llibres i els pares llegeixen (hi ha l’equivalent a mig curs de diferència). Per aquesta raó la Bofill ha iniciat un programa específic per ajudar famílies amb poca competència lectora.
“Estic d’acord que la família hi té un paper important, però de vegades falla, i sol fallar en contextos socioeconòmics vulnerables. A l’escola tenim tots els nens, molt temps, i podem reforçar l’hàbit lector, però cal invertir, crear biblioteques a tots els centres, amb personal adequat, actualitzar els fons, incorporar nous formats (e-books, àudios) i formar el professorat”, diu la bibliotecària Marta Cava.
El 2019 només un 58% de les escoles públiques catalanes disposaven de biblioteca, principalment en centres de primària. La xifra, lluny de millorar, va empitjorar respecte al 2015, que era un 79%. Els espais dels llibres van ser ocupats per aules amb els repunts demogràfics i la crisi es va carregar altres recursos. “S’ha demostrat –continua Carme Fenoll, exdirectora de Biblioteques de Catalunya– que quan els bibliotecaris i els docents treballen junts, els alumnes milloren no només en la lectura sinó en l’aprenentatge en general”.