La màgia d’explicar un conte
No és igual de beneficiós n llegir que veure dibuixos animats.
L’autora de La màgia de llegir en veu alta (Viena), Meghan Cox, periodista i mare de cinc fills, explica al seu assaig que els pediatres americans prescriuen la lectura diària a totes les famílies que atenen. I aporta la investigació del centre d’investigació sobre la lectura de Cincinnati, que va escanejar el cervell de nens de 3 a 5 anys per saber com reaccionava segons com rebien una història: per l’oïda, per la vista i l’oïda amb suport paper, o
igual amb un vídeo. Van observar l’activació neuronal identificada amb la imaginació, la creativitat, la memòria, la consciència d’un mateix, el llenguatge i la percepció visual. No hi va haver sorpreses. De totes, escoltar un conte veient-ne les imatges és la més completa: “Les xarxes cerebrals s’ajudaven les unes a les altres, reforçaven les connexions neuronals i enfortien l’arquitectura intel·lectual”. En canvi, el vídeo no activa les xarxes d’ordre superior concernides amb la imaginació, el llenguatge i l’atenció. “Amb la lectura del conte il·lustrat s’obliga a treballar més el cervell per descodificar el que veuen i senten, i això no només fa que l’experiència sigui divertida, sinó que ajuda a reforçar les connexions neuronals que els permeten processar històries més complexes quan són més grans”.
Apagueu la tecnologia. n
No importa si es llegeix a
l’hora del sopar, al lavabo o al llit abans de dormir. El q ue importa, diu Cox, és l’atenció plena sobre la lectura. “Silencieu els telèfons i, si podeu, deixeu-los lluny per no veure’ls ni sentir-los. Doneu a tots els implicats l’espai mental per connectar amb les paraules”.
Llegir per atothom, encara n que siguin edats diferents.
Es pot llegir per a tothom o per torns, un àlbum il·lustrat i un capítol d’una novel·la, que augmenta el vocabulari dels petits. “Així tots tenen el que necessiten: la calidesa i seguretat d’estar en família, el plaer visual dels llibres (que agrada a tots), i una bona dosi d’imaginació i vocabulari que és el que són les novel·les, perquè els nens s’han de crear el personatge i les escenes al cap”.
No ho deixeu, encara que n jasiguin capaços de llegir per si sols.
Cox explica que en la majoria de llars és costum l’hora del conte abans de dormir. Els pares dediquen una estona a una narració d’una història, sigui llegida o explicada. Però que aquest costum s’abandona entorn dels sis anys, així que el nen adquireix els mínims rudiments per a la lectura. I és una pena, lamenta, perquè llegir en veu alta alleuja l’estrès i l’ansietat, i, sobretot, enforteix els vincles. “Llegir en veu alta és un gest petit, però profund. Llegir per a algú que estimes és un dels regals més simples però més grans que hi ha”.
Com es pot competir amb n les pantalles?
“És una decisió complicada”, subratlla Cox. “Cada família ha d’actuar com li sembli millor, però jo crec, com els estudiosos de la psicologia evolutiva, que els nens que passen la major part del temps amb màquines són els que probablement més necessiten les reaccions neuroquímiques que aporta la lectura”.
Serveixen els audiollibres? n
“Quan llegeixo als meus fills m’adapto de moltes maneres. Si veig que s’avorreixen, canvio la manera de llegir, faig una veu diferent o emfatitzo les coses amb una nova entonació”. Tot això es perd amb l’àudio.