La Barcelona romana aflora a les obres d’un edifici a la Sagrera
La intervenció arqueològica que es du a terme als números 32 a 50 del carrer Gran de la Sagrera, on es construeix un edifici d’habitatges, ha permès descobrir noves restes de passat romà d’aquesta zona de la Bàrcino extramurs. L’actuació, que va començar a finals de febrer, dirigida per l’arqueòleg Pau Gómez Aramburu, ha permès completar el coneixement històric i arqueològic del barri de la Sagrera, la població del qual es remunta fins a 5.000 anys abans de Crist.
Les últimes troballes al carrer Gran de la Sagrera han documentat un canal d’aigua de grans dimensions (90 metres de llarg i entre dos i cinc d’ample), excavat al subsol, que possiblement proveiria d’aigua les vies de la vil·la romana del Pont del Treball, tres tombes de diverses característiques i una sitja amb material ceràmic associat amb l’edat del bronze.
La intervenció continuarà fins a finals d’any i permetrà ampliar el coneixement d’aquest sector de la ciutat, on fins i tot s’han trobat vestigis del neolític antic, com 14 sitges per emmagatzemar gra, que faria pensar en l’existència d’una petita comunitat que es va establir no gaire lluny de les estructures d’emmagatzematge recuperades.
D’època ibèrica es va documentar el fons d’una sitja, i d’època romana també es va localitzar un dipòsit de gra i restes que podrien correspondre a rases de vinya, amb una cronologia compresa entre els segles I i IV després de Crist.