Cau la xarxa d’estafa financera més gran amb criptomonedes
Només a Espanya s’han comptabilitzat més de 17.000 víctimes que van enganyar des de ‘call centers’ a Albània
A la senyora Mercè, veïna de Puigcerdà de més de vuitanta anys, la van contactar a través d’un watsap al qual ella va respondre amb innocència. A partir d’aquí i durant quatre anys un tal Graison es va convertir en alguna cosa més que el seu assessor financer; hi va confiar 500.000 euros per invertir en criptomonedes. Malgrat no haver-lo vist mai en persona, Graison es va fer amic de la dona, confessor, protector, algú a qui confiava secrets i a qui, malgrat el criteri en contra dels seus fills, va continuar lliurant diners fins al dia que ella va voler recuperar els presumptes beneficis per demostrar a la seva incrèdula família que no l’enganyava ningú. Aquell dia el somni de la Mercè es va trencar, però els seus estafadors encara no la van deixar anar. Aquella primera denúncia de la Mercè als Mossos d’Esquadra de Puigcerdà va desembocar quatre anys després en una de les investigacions d’estafes financeres més complexes i ambicioses dels últims anys a Europa. Hi ha més de 17.000 víctimes només a Espanya d’una organització criminal complexa que liderava des d’Albània un assessor del ministre de Defensa, pròfug del país i en crida i cerca internacional. Continuem amb la Mercè perquè el seu cas ajuda a entendre la magnitud d’una estafa en què els seus responsables van actuar sense escrúpols buscant víctimes vulnerables a qui literalment van buidar els comptes corrents. En el moment que la dona va posar en dubte les bondats de Graison, algú a l’altre costat del telèfon li va comunicar que el seu assessor financer havia mort. La Mercè es va culpar d’haver desconfiat i va reiniciar una relació amb el substitut. En aquell moment els fills van intensificar la pressió sobre les decisions econòmiques de la seva mare, però no van poder evitar que la Mercè lliurés 300.000 euros més a uns presumptes advocats que es van presentar com un gabinet que lluitava pels interessos de tots els perjudicats. Eren els mateixos estafadors amb una altra disfressa. L’estafa a la Mercè va resultar ser un gra de sorra en una muntanya que s’estava construint a partir dels diners que innocentment confiaven desenes de milers de persones de tot Europa. Els investigadors de la regió policial del Pirineu dels Mossos es van posar en contacte amb els seus col·legues de la Guàrdia Civil d’Osca que treballaven en una denúncia molt semblant, però amb unes pèrdues de 100.000 euros.
Aquest primer equip conjunt de treball es va anar ampliant quan van comprovar l’envergadura de l’organització criminal i, sota l’empara d’Eurojust i d’Europol, es va crear un grup més gran amb la participació d’investigadors d’Alemanya, Suècia, Finlàndia, Letònia, Geòrgia, Albània i Ucraïna, sota la tutela d’un jutge de la Seu.
L’organització, liderada per vuit persones, cinc a Albània, va perfeccionar una operació d’estafa a través de plataformes de webs falses però que eren capaces de vestir-se amb tal aparença de legalitat que fins i tot van patrocinar l’equip de futbol del Sevilla, inscrivint el seu nom (Everfx) als pantalons de l’equipament oficial. L’organització disposava de desenes de call centers ubicats a Albània, Bulgària, Geòrgia, Macedònia i Ucraïna des dels quals centenars de presumptes assessors financers manipulaven les víctimes i aconseguien que invertissin tots els seus estalvis en productes inexistents. Les primeres inversions no superaven mai els 250 euros, però, a partir d’aquí, el reclam dels presumptes diners fàcils va fer que alguns s’hagin arruïnat per a tota la vida.
La investigació va arrencar amb dues denúncies paral·leles a Puigcerdà i Osca i va acabar amb detencions a Albània