Una proposta arriscada
Sempre s’agraeixen propostes de ficció que intenten oferir una cosa nova i que arrisquen. Recordo la sèrie En terapia. Aquí vam veure la versió nord-americana d’HBO –amb Gabriel Byrne primer i Uzo Aduba després– i ara també tenim la francesa a AMC+. De fet, la sèrie original era israeliana i es titulava Be tipul. El protagonista era un psicoanalista i l’originalitat era que cada episodi se centrava en una única sessió de teràpia amb un pacient diferent cada dia de la setmana, incloent-hi ell mateix amb la sessió amb la seva supervisora els divendres. Una proposta més pròxima a l’estètica teatral en què la paraula, el diàleg i les rèpliques eren les grans cartes a jugar. Del Regne Unit ens ha arribat ara Caza al culpable, a Movistar Plus+, un thriller policíac de Channel 4 que reuneix alguns dels millors intèrprets britànics, com Joely Richardson, Sam Heughan, Richard E. Grant i James Nesbitt. Aquest últim n’interpreta el protagonista, el detectiu Danny Frater, que haurà d’investigar el cas més dolorós de la seva vida: la mort de la seva filla Christina en estranyes circumstàncies. Aquesta sèrie també és en aquest cas una adaptació (de la danesa Forhøret), i coincideix amb En terapia en el fet que cada episodi és un intens duel dialèctic entre dues persones.
Encara que els primers indicis apunten a un suïcidi, el detectiu Frater, que feia temps que no mantenia relació amb la seva filla, està convençut que, de fet, algú la va assassinar. Amb aquest objectiu, interrogarà durant les 24 hores següents les persones més pròximes a la seva filla per descobrir què va passar i alhora provar de tornar a connectar amb ella ara que l’ha perdut per sempre. En cadascun dels vuit episodis entrevista un sospitós diferent de ser el responsable de la mort de la seva filla i el posa contra les cordes. S’enfronta des del padrí de la Christina, la parella i la mare (la seva exdona) fins a un empresari o un expolicia corrupte.
Potser el resultat final de Caza al culpable no és el que caldria esperar veient el repartiment de què gaudeix i el convincent primer episodi, sobretot amb aquell moment devastador en què Frater s’assabenta que la seva filla ha mort. L’interès per descobrir la veritat del que va passar amb la Christina i la curta durada dels episodis (uns 20 minuts cadascun) juguen a favor d’una sèrie que potser no convencerà els fans dels thrillers més convencionals però que, com a mínim, intenta aportar una cosa nova.