Austràlia revisa el cas Folbigg, la dona acusada de matar els seus quatre nadons
Les autoritats australianes van començar dilluns a revisar el cas de Kathleen Folbigg, condemnada el 2003 per la mort dels seus quatre nadons i que fa 19 anys que és a la presó, després que un grup de científics –entre ells, la immunòloga espanyola Carola García de Vinuesa– indiqués la possibilitat que aquestes morts es deguessin a una rara mutació genètica.
Durant la vista inicial celebrada al departament de justícia de l’estat australià de Nova Gal·les del Sud, Sophie Callan, advocada que assisteix la investigació, va precisar que han “sorgit nous descobriments” en referència a les morts d’en Caleb, en Patrick, la Sarah i la Laura –els quatre nadons de Folbigg– que van morir quan tenien entre 19 dies i 18 mesos de vida entre els anys 1989 i 1999.
És precisament l’equip de García de Vinuesa, que ha passat quasi els últims 20 anys treballant a Austràlia, el que és darrere d’aquests “nous descobriments” que va esmentar en la vista Callan. Aquesta immunòloga va descobrir que la Sarah i la Laura (el tercer i quart nadó de la família) van heretar una mutació genètica a la proteïna calmodulina, al gen CALM2, que causa mort sobtada en nens petits per parada cardíaca. Vinuesa explicava al seu dia a La Vanguardia que tres dies abans de morir, a la Sarah, el tercer nadó, li van administrar antibiòtics per a una infecció respiratòria. I que l’última que va perdre la vida, la Laura, havia tingut febre abans de morir. A l’autòpsia li van detectar una infecció del cor: miocarditis. “La febre, una infecció, fins i tot la mateixa
Científics com Carola García de Vinuesa defensen que els nens van morir per causes naturals
miocarditis, poden ser desencadenants de mort sobtada en pacients amb arrítmies cardíaques genètiques”, subratllava Vinuesa. Per a aquesta immunòloga, els dos primers nadons, en Caleb i en
Patrick, van morir perquè estaven malalts. El primer va néixer el 1989 amb laringomalàcia (laringe flàccida), que li dificultava respirar i empassar simultàniament. Només va aconseguir sobreviure 19 dies. Va morir a causa de la síndrome de mort sobtada del lactant. El segon, que va néixer el 1991, va morir als vuit mesos durant un atac epilèptic. Amb només quatre mesos de vida, va patir una epilèpsia severa i ceguesa. “Els patòlegs forenses ja van dir que aquestes dues morts van ser naturals perquè els nens estaven malalts”, relatava Vinuesa, que ara no pot parlar amb aquest diari perquè és part de la revisió del cas.
La investigació va ser reoberta arran d’una carta enviada el març del 2021 per prop d’un centenar de científics –incloent-hi dos premis Nobel– que sol·licitava l’indult i l’alliberament immediat de Folbigg a la governadora general de Nova Gal·les del Sud, Margaret Beazley.