La NASA dona llum verda al llançament de la missió Artemis 1 aquest dimecres
El coet SLS és el primer pas per a estades de llarga durada a la Lluna
La NASA ha confirmat aquesta passada nit el llançament del coet SLS dins de la missió Artemis 1. El llançament està programat per demà dimecres a les 7.04 (hora peninsular espanyola) després de deixar enrere els contratemps tècnics i meteorològics que han obligat a ajornar l’enlairament en quatre ocasions des de finals d’agost. Es tracta del primer llançament del coet SLS, el més potent mai construït, i de la primera missió del programa Artemis, que té l’objectiu de portar astronautes de nou a la Lluna a mitjans d’aquesta dècada.
Totes les missions espacials tripulades de les cinc últimes dècades s’han llançat a l’òrbita terrestre baixa, a pocs centenars de quilòmetres sobre la superfície terrestre. Allà és on s’han construït estacions orbitals que han permès investigar com s’adapta el cos humà a viure en condicions de microgravetat durant períodes prolongats. Ara que l’Estació Espacial Internacional s’acosta a la seva retirada, la NASA considera que ha arribat el moment d’anar més lluny i tornar a enviar astronautes a la Lluna.
L’objectiu principal dels EUA amb el programa Apol·lo va ser enviar astronautes a la Lluna abans que la Unió Soviètica. Es va plantejar com una cursa espacial en què es volia arribar, no quedar-se. Una vegada guanyada la cursa, el programa Apol·lo es va cancel·lar i ningú no ha tornat a trepitjar la Lluna des del 1972. Pel contrari, l’objectiu del programa Artemis no és ar
ribar sinó quedar-s’hi. Amb la futura estació espacial Gateway, i la previsió de construir una base lunar al costat del pol sud del satèl·lit, s’espera establir una presència humana amb missions de llarga durada a la Lluna.
A la missió Artemis 1 s’ha de comprovar que el coet SLS funciona bé durant el llançament i que la càpsula Orió resisteix bé
la reentrada en l’atmosfera en la seva tornada a la Terra. Per això, en aquesta primera missió no viatjaran astronautes sinó maniquins equipats amb sensors. Si el coet i la càpsula superen la prova, la missió Artemis 2 viatjarà amb astronautes a l’òrbita lunar el 2024. Els dos primers astronautes que trepitjaran la superfície lunar, entre ells la primera dona, viatjaran a la missió Artemis 3, que en aquest moment té el llançament previst el 2025.
Durant el programa Apol·lo la NASA va desenvolupar el coet Saturn V, capaç d’enviar astronautes a la Lluna. Però després de cancel·lar el programa va deixar de construir el coet, que era terriblement car (1.230 milions de dòlars per llançament, segons costos ajustats per la inflació fins al 2019). Des d’aleshores, no hi ha hagut cap coet al món amb prou potència per enviar missions tripulades a la Lluna.
Per això la NASA ha desenvolupat el coet SLS (inicials en anglès de Sistema de Llançament Espacial) per al programa Artemis. La companyia SpaceX d’Elon Musk està desenvolupant el coet Starship, que també tindrà capacitat per enviar astronautes a la Lluna.
La NASA sosté al seu web del programa Artemis que “utilitzarem el que aprenguem a sobre i al voltant de la Lluna per fer el següent salt gegant: enviar els primers astronautes Mart”. Però ara per ara el pla d’enviar astronautes a Mart no disposa de calendari, ni de pressupost, ni de les tecnologies necessàries per anar al planeta vermell, sobreviure allà i tornar desprès a la Terra.
Contratemps meteorològics i tècnics han obligat a suspendre quatre vegades l’enlairament