Els teixidors de xarxes
El teixidor de xarxes, conegut en anglès com the networker, és un personatge habitual en la literatura per a emprenedors. A El nuevo espíritu del capitalismo, Luc Bolstanski i Ève Chiapello el caracteritzen a partir del retrat que en fa el sociòleg Ronald Burt en les seves publicacions sobre els “forats estructurals”, un concepte que forma part de la teoria de les xarxes, que teoritza sobre les estructures socials que es teixeixen a través de la interacció entre individus, grups o organitzacions. Burt anomena “forats estructurals” els elements d’una xarxa que, un cop omplerts, connecten altres elements de la mateixa xarxa que, quan eren buits, no estaven connectats per cap altra via. I afirma que el primer objectiu del teixidor de xarxes és acumular “capital social” omplint amb la seva presència aquesta mena de forats per anar guanyant posicions que li permetin l’accés a informació exclusiva i el control general del trànsit de la comunicació entre altres actors no directament interconnectats.
Un cop assolides aquestes posicions pels mitjans consuetudinaris, la seva feina consisteix a convertir els vincles i les informacions que li procuren en avantatges competitius i, en conseqüència, en beneficis materials (ingressos) i simbòlics (com la fama de ser influent). Si s’analitza bé aquest capteniment, que no difereix del propi dels comissionistes i els aconseguidors, no resulta estrany que la teoria dels “forats estructurals”, que Burt va proposar per argumentar els avantatges que l’asimetria informativa pot atorgar en el món de l’empresa, hagi estat posteriorment aplicada a l’estudi de les causes de la corrupció política i de les fonts de poder en les societats mafioses.
Com assenyalen Bolstanski i Chiapello, la peculiaritat estilística dels treballs sociològics de Burt està en el seu caràcter híbrid, en la manera com combina “la teoria formal i el manual de consells per a mànagers ambiciosos”. D’acord amb la tradició d’aquest últim gènere literari, Burt no es limita a explicar els motius pels quals resultaria rendible, per a ells i fins i tot per a les seves empreses, la manera de fer dels teixidors de xarxes, sinó que, elogiant aquest comportament i vituperant el contrari, converteix la descripció en prescripció, com si aquesta estratègia fos el model que hauria de seguir qualsevol persona que prengués racionalment les seves decisions. Al segle XIX l’aprenentatge del cinisme i les esplendors i les misèries dels arribistes i els teixidors de xarxes es podien llegir, descrits amb la mirada de l’entomòleg, a les novel·les de Balzac. Vistos amb els ulls de Burt, aquests personatges es converteixen en exemples que il·lustren les competències virtuoses que una societat suposadament meritocràtica recompensa amb l’èxit. És a dir: aquesta mena de competències que, segons el discurs de la reforma de l’educació, es poden adquirir gràcies a la introducció de la cultura i els valors de l’emprenedoria a les escoles.
La teoria de Ronald Burt dels “forats estructurals” continua sent bàsica per a la connexió entre xarxes