El lloguer d’habitatge creix enfront de la propietat i augmenta la desigualtat
Les famílies amb pis propi van superar més bé la crisi del 2008
La desigualtat a Espanya tendirà a créixer els pròxims anys pel canvi en la manera de viure de les noves famílies amb un increment del lloguer en detriment de la propietat. En un estudi de Fedea es detalla com l’important pes de l’habitatge en propietat al país –que sempre s’ha considerat una anomalia a Europa– va ser un factor determinant per esmorteir els efectes de la Gran Recessió a partir del 2008.
El 2018 (l’últim any amb dades disponibles) un 84,4% de les llars a Espanya tenien en propietat el seu habitatge. En canvi, actualment dues de cada tres noves famílies opten pel lloguer. Això, juntament amb l’increment de les despeses de lloguer respecte a la renda, fa “previsible que aquest efecte amortidor de la desigualtat derivat de la propietat es redueixi de manera substancial els pròxims anys”, segons l’informe.
Just quan va començar l’anterior gran crisi –la immobiliària– , el pes del lloguer era superior a l’actual: un 80,8%. “L’elevat pes relatiu de la propietat enfront del lloguer que hi ha a Espanya hauria contribuït durant la Gran Recessió a esmorteir notablement l’impacte negatiu del cicle econòmic sobre la distribució de la renda, i hauria suavitzat les pèrdues de benestar, ja que hauria contrarestat la volatilitat més alta dels ingressos monetaris, especialment a les llars propietàries amb una renda més baixa”, segons diu l’informe. Jorge Onrubia (Institut Complutense d’Estudis Internacionals), que ha fet l’estudi juntament amb Javier Ballesteros (Tolosa de Llenguadoc School of Economics), assenyala que el col·lectiu que viu més de lloguer són els joves, que són precisament els que tenen uns ingressos més baixos. “El principal problema del lloguer és que és un mercat estret i hi ha poca oferta”, afegeix. Això provoca que els preus siguin molt alts. Mentre que el 2008 el pagament de les hipoteques representava 7.201 euros de mitjana anual, un lloguer en costava 5.759. En canvi, deu anys després la situació ha canviat completament, ja que el preu anual mitjà d’una hipoteca és de 5.635 euros, i el d’un lloguer, de 6.049. No és que hagin baixat el preus dels pisos i, per tant, les quotes, atès que la part que es destina a abonar l’amortització ha crescut, sinó
que han baixat en més de 2.000 euros els interessos abonats a conseqüència de la baixada dels tipus d’interès i, per tant, de l’Euribor.
A l’informe es destaca que la desigualtat creix perquè s’han
de descomptar de la renda les despeses destinades al pagament de l’habitatge. En el cas de les llars amb menys renda és on el pes del lloguer és més alt. “Enmig d’una crisi la situació és molt més bona per a una família que no hagi de pagar el lloguer”. L’estudi també constata que durant el període analitzat “la renda mitjana de les llars propietàries del seu habitatge habitual és superior, entre un 30% i un 45%, a la renda de les llars
És més car pagar un lloguer que no pas fer front a les quotes hipotecàries
que viuen en règim de lloguer”. Malgrat el creixement del pes dels lloguers, Espanya continua sent un dels països on més s’opta per la propietat: vuit de cada deu. En canvi, la mitjana europea està en un 69%.
Hi ha països com ara Alemanya on hi ha gairebé la paritat entre els dos models, ja que el lloguer representa un 49%. El pes més baix del lloguer es relaciona habitualment amb preus alts i amb una baixa mobilitat laboral, perquè hi ha poca oferta i, a més, el treballador sol estar lligat a un habitatge en propietat. El 2020 Espanya ocupa la posició 24 de 27 pel que fa a la desigualtat per “la dualitat del mercat de treball, la composició del teixit industrial o la limitada capacitat redistributiva de les polítiques públiques, incloent-hi la del sistema impositiu”.