La llei del ‘només sí és sí’, en l’aire arran de les rebaixes de condemnes a abusadors
El PSOE s’obre a corregir la norma impulsada per UP perquè la pena mínima per abusos sexuals ara és menor i beneficia els reus
La concatenació de diverses sentències que rebaixen les penes de condemnats per agressions sexuals des de l’entrada en vigor de la llei del només sí és sí ha provocat la reacció de l’Audiència de Madrid, que vol unificar criteris. Mentrestant, els socis del Govern central amenacen d’obrir un nou front, amb la ministra d’Igualtat, Irene Montero, defensant la llei, mentre que la d’Hisenda, María Jesús Montero, s’obre a reformar la norma.
L’Audiència de Madrid es reunirà el 25 per unificar criteris, igual com la Fiscalia
Ja hi ha tres sentències de tribunals que han revisat les seves pròpies condemnes
Els efectes perversos de la norma: dos anys menys de presó per penetrar un menor
Aquest diari ja va advertir el 18 d’octubre (tot just una setmana després de l’entrada en vigor de la llei del només sí és sí) de la detecció d’una “escletxa” en aquesta norma que podria permetre la rebaixa de penes a condemnats per agressions sexuals (revisió de sentències quan és més favorable per al reu). Ara l’Audiència de Madrid ha confirmat aquest forat legal. La situació és tal que la sala de govern de l’Audiència Provincial de Madrid es reunirà el 25 d’aquest mes (dia internacional per a l’Eliminació de la Violència Contra la Dona) per unificar criteris. La Fiscalia General de l’Estat treballa, per la seva part, en un document en la mateixa línia: fixar criteris unificats d’aplicació de la nova norma. Ara per ara, La Vanguardia ha tingut coneixement de tres sentències en què queda reflectit quins són els dos focus principals de controvèrsia de la llei estrella del ministeri que dirigeix Irene Montero. El primer ha estat l’equiparació d’abusos sexuals amb agressions sexuals, amb un ventall més ampli de penes. El problema és que ara la pena mínima és menor, i per tant tot aquell que va ser condemnat per abusos a la pena menor es veurà beneficiat amb una reducció. El problema següent està venint de les relacions sexuals d’adults amb menors entre 16 i 18 anys. El Ministeri d’Igualtat, a través de Victoria Rosell, la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, per la seva part, ho nega. Ja ho va fer a l’octubre, quan es van disparar les alarmes sobre aquesta escletxa legal de què ja havia advertit el Consell General del Poder Judicial durant el període de tramitació. Rosell va insistir ahir que la llei és clara i va carregar contra la interpretació que en fan “jutges masclistes”. La Vanguardia ha tingut accés a la resolució per la qual s’ha revisat la condemna a un professor que havia abusat sexualment de quatre alumnes d’entre 15 i 17 anys a qui havia pagat per deixarse llepar els mugrons, les axil·les i els peus, i després va aprofitar per fer tocaments i fins i tot alguna fel·lació, actes sexuals que havia gravat. L’Audiència Provincial de Madrid, en una sentència confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, havia condemnat el professor a una pena de sis anys de presó per tres abusos sexuals continuats, sis mesos més per un quart delicte d’abusos i tres mesos per un delicte de possessió de pornografia infantil. El tribunal s’ha vist obligat a revisar la condemna, i ha deixat el condemnat absolt dels tres primers delictes, de manera que només ha mantingut el d’abús sexual de sis mesos perquè es tracta d’un noi de 15 anys i el de pornografia. De totes maneres, la sala manté la mesura de llibertat vigilada per un any i prohibició de comunicar-se amb les seves víctimes per sis mesos.
La raó és que amb la reforma aprovada fa poc es consideren consentides les relacions de menors de més de 16 anys, tret que hi hagi violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o de vulnerabilitat de la víctima. La sala considera que no es donen cap d’aquests supòsits, i per tant “deixa sense efecte les penes imposades pels tres delictes d’abús sexual continuat”. La interlocutòria, amb data 7 d’octubre, explica que l’acusat va ser condemnat partint de l’article 182 del Codi Penal que deia: “Qui intervenint amb engany o abusant d’una posició reconeguda de confiança, autoritat o influència sobre la víctima faci actes de caràcter sexual amb persona major de 16 i menor de 18”. El tribunal analitza la reforma impulsada pel Ministeri d’Igualtat i explica que aquest article ha estat destipificat, “de manera que el consentiment prestat per persones de més de 16 anys no és constitutiu de delicte (excepte que aquest consentiment es presti fent servir violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima, que no és el cas), per la qual cosa és evidentment més favorable la regulació actual i s’ha d’aplicar”.
En la primera condemna els fets provats recollien que els menors no van ser forçats a aquestes pràctiques, sinó que van decidir acceptar els diners. Els menors mantenien una relació de confiança amb el seu professor, que anava a casa seva a mirar la televisió i es feien fotografies mentre es feien petons i es tocaven. Fins a la reforma, com que eren menors de 18 anys, es consideraven abusos, però ara el tribunal ha entès que no es dona cap dels supòsits per poder mantenir la condemna.
A més d’aquesta resolució dictada per la secció 15 de l’Audiència Provincial de Madrid, n’hi ha dues més de la secció 17 que han rebaixat les penes després d’equiparar el delicte d’abusos sexuals amb el d’agressions
sexuals. Aquest text es va fer amb la intenció d’agreujar els delictes perquè s’entén que tots els abusos són agressions. Tot i això, al nou article 179 del Codi Penal –pel qual no fa falta violència per condemnar per agressió sexual– es rebaixa la pena mínima, i, mentre que abans l’agressió tenia una pena de sis anys, ara és de quatre.
Després d’incorporar el delicte d’abús sexual en el d’agressió sexual, el legislador va haver de rebaixar el ventall inferior, i això ha empès que els agressors sexuals que estaven condemnats a la pena mínima ara siguin beneficiats.
L’exemple és una altra resolució notificada el 4 de novembre per la qual es modifica una condemna de vuit anys i nou mesos de presó per un delicte d’abús sexual amb introducció de membres corporals a una menor de dotze anys a la pena de sis anys i nou mesos de presó. Aquesta rebaixa ha portat a la “immediata posada en llibertat”.
Segons la interlocutòria, l’actual redacció de l’article 181.1 i 3 de la llei de garantia integral de la llibertat sexual preveu la imposició de la pena de presó de sis a dotze anys en els casos d’acte sexual a menor de 16 anys en accés carnal per via vaginal, anal o bucal o en introducció de membres corporals o objectes per algunes de les dues primeres vies. Per això, la sala es veu obligada a rebaixar la pena.
Un tercer cas, amb data 7 de novembre, i també per la secció 17 de l’Audiència Provincial de Madrid, revisa una condemna de vuit anys i la rebaixa als sis anys a un condemnat per un delicte d’abús sexual a una menor de 16 anys amb accés carnal per via bucal.
“En ocasió de la reforma operada mitjançant la LO 10/2022, que reforma els delictes contra la llibertat sexual, la pena mínima que es preveu a l’article 183.1 i 3 és de sis anys de presó, raó per la qual, d’acord amb el que es disposa al Codi Penal, resulta més favorable per al reu, de manera que escau la revisió en el sentit interessat pel penat”.
El tribunal explica que en aquest cas es van tenir en compte les circumstàncies del cas i de l’autor, i es va considerar “prudent” imposar el mínim de la pena imposada en aquell temps, per la qual cosa la revisió “s’ha de fer en els mateixos termes, és a dir, reduint la pena de presó a sis anys amb totes les conseqüències que li fossin favorables; així, doncs s’haurà de fer una liquidació de condemna”.
Rebaixa de 8 a 6 anys de presó a un condemnat per haver introduït membres corporals a una nena de 12 anys