Feta la llei, feta la trampa
Ja ho diu l’adagi popular: feta la llei, feta la trampa. El 18 d’octubre el nostre company de Societat Javier Ricou revelava a La Vanguardia l’existència d’un cas que posava en dubte la idoneïtat de la llei orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, que és popularment coneguda com la llei del només sí és sí. La norma pretenia castigar amb més duresa les agressions sexuals, especialment després de la violació múltiple patida per una jove a Pamplona per un grup de cinc homes, la popularitzada La Manada.
El problema és que la llei deixa una escletxa molt perillosa perquè elimina la distinció penal entre abús i agressió, que pot servir perquè els jutges puguin rebaixar els anys de condemna dels abusadors o violadors.
Al cas apuntat pel nostre diari s’hi han afegit ara tres condemnes més que han hagut de ser revisades a favor dels agressors per culpa de l’aplicació de la nova normativa i hi ha una altra dotzena que esperen fer-ho. La situació ha provocat l’alarma de la sala de govern de l’Audiència Provincial de Madrid, que es reunirà ben aviat per unificar criteris, mentre la Fiscalia General de l’Estat també redactarà un document per fixar com s’ha d’aplicar la nova norma. El caos és tan notori que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no va tenir problemes a admetre que convé “estudiar bé el text legal” perquè rebaixar les penes “no era l’objectiu de la llei”.
El fet que la paternitat de la polèmica llei del només sí és sí sigui del Ministeri d’Igualtat, en mans d’Unides Podem, podria provocar un altre conflicte dins el Govern de coalició. La reacció d’aquest ministeri per boca de la delegada del Govern contra la Violència de Gènere, Victoria Rosell, va ser la d’atacar els jutges: “No és un problema de la llei, és un problema d’interpretació voluntarista judicial en contra dels avenços del feminisme”. Ningú no nega a Igualtat els seus bons propòsits, però en vista dels resultats es demostra que de vegades hi ha un excés de ganes de legislar. El Congrés és una màquina de fer lleis i decrets que no sempre contribueixen a millorar la societat. De vegades, l’empitjoren.