Inflació continguda, però menys

L’economia espanyola ha contingut la inflació a l’octubre, en què s’ha situat en un 7,3% (un 6,8% a catalunya). És una dada important si es compara amb el 10,8% que es va registrar només tres mesos abans, al juliol. espanya, en aquest sentit, és el segon país europeu que doblega la inflació, juntament amb França. el Govern espanyol ho atribueix a les mesures que ha pres per frenar l’impacte del gas natural en la tarifa elèctrica, a la rebaixa d’impostos als rebuts del gas i de la llum, així com a la bonificació del transport públic, en el marc d’un notable descens general dels preus energètics als mercats internacionals. Però no es pot cantar victòria. encara es tracta d’una inflació molt alta i això és molt preocupant. L’esmentada taxa general del

7,3% amaga un augment dels preus de l’alimentació d’un 15,4% de mitjana l’últim any, la pujada més alta des de l’any 1994. Aquesta pujada anual, a més, és molt superior en alguns productes tan bàsics com olis (58,9%), sucre (42,8%); farines i altres cereals (37,8%), mantega (34,1%), llegums i hortalisses (25,7%), ous (25,5%), llet (25%), pa i carn de boví (14,9% en els dos casos), fruites fresques (12,8%), carn de porc (12,3%) i peix fresc i congelat (11,2%), entre d’altres. L’evolució del cistell de consum demostra que la guerra d’Ucraïna no ha provocat tan sols un xoc energètic –temporalment suavitzat a l’octubre– sinó també un xoc alimentari. La forta pujada del preu internacional dels cereals, a causa de l’escassetat de subministraments procedents d’aquell país –un dels grans productors mundials–, provoca un efecte cascada en l’ampli conjunt de la cadena alimentària, des del pa fins als pinsos per al bestiar i les gallines. els productes alimentaris, així mateix, s’han encarit per l’important increment que han registrat també els fertilitzants i els adobs –que procedeixen del petroli–, així com els materials de l’envasament –plàstic majoritàriament– i les tarifes del transport. A tot això s’i afegeix l’impacte de la sequera a espanya i àmplies parts del món.

Davant un tsunami tan intens de pressió alcista dels preus dels aliments poc s’ha pogut fer. els intents de la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Yolanda Díaz, per aconseguir la solidaritat de la gran distribució alimentària van fracassar i no hi ha hagut noves iniciatives. en aquest sentit seria oportú valorar la proposta que ha fet el Partit Popular de rebaixar l’ivA dels productes bàsics del cistell de consum, ja que l’estat té una recaptació rècord. el seu líder, Alberto Núñez Feijóo, ja va plantejar, al setembre, abaixar del 10% al 4% l’ivA d’aquests productes bàsics. Amb aquesta mesura s’ajudaria directament les famílies més vulnerables, per l’alt cost que té l’alimentació en el seu pressupost. Aquest fet és molt rellevant, perquè les entitats socials i els bancs d’aliments adverteixen des de fa temps del constant increment de les anomenades “cues de la fam”. s’ha de tenir en compte que la batalla contra la inflació, malgrat la bona dada de l’octubre, no està guanyada, ni de bon tros, com ho demostra que la inflació subjacent –sense energia ni aliments– és encara molt alta, ja que està en el 6,2%. existeixen, a més, greus riscos, com que puguin repuntar els preus de l’energia i, alhora, que es registri una segona ronda inflacionista a causa d’una espiral preus/salaris. Per això la vicepresidenta primera i ministra d’economia del Govern espanyol, Nadia calviño, ha insistit davant la patronal i els sindicats perquè negociïn un pacte de rendes abans que s’acabi l’any per repartir els sacrificis derivats de l’alta inflació i evitar un rebrot addicional de costos i preus. combatre la inflació requereix lluitar en tots els fronts perquè és l’enemic comú que ens empobreix col·lectivament. Ara bé, els resultats trigaran a veure’s. en el millor dels casos no es podrà situar per sota del 5% fins a finals del 2023.

La pujada de l’alimentació és el principal fre per al control dels preus