Bombolla de temps

Les flames devoraven el gran teatre líric barceloní i el sostre fals estava a punt d’esfondrarse sobre el pati de butaques. En un espai limítrof, amb el qual el Liceu comparteix entrada, aviat es va escampar l’alarma. Aquell 31 de gener del 1994 un grup de responsables i personal del Cercle del Liceu, juntament amb guàrdies urbans i bombers, van traslladar sense embolicar i en poca estona un conjunt de 84 pintures i 33 objectes decoratius de l’entitat, molts dels quals a peu i a pes de braços, fins al Palau de la Virreina, on van ser posats fora de perill fins al trasllat provisional al Museu d’Art Modern de la Ciutadella.

No només aquelles peces es van salvar. Avui qualsevol visitant que tingui en la memòria aquella jornada infausta no pot evitar meravellar-se que l’incendi desfermat a pocs metres respectés els exquisits interiors que constitueixen una bombolla de temps. Des de l’entrada al Cercle, amb la peixera que dona a la Rambla i el rebedor decorat per Oleguer

Junyent, a la sala de la llar de foc, amb el seu mobiliari, llums, vitralls i teginat, entreveiem un autèntic festival de les arts aplicades del modernisme català. Que culmina a la màgica Rotonda amb dotze quadres de Ramon Casas entorn de la música i el puixant univers femení del seu temps. Cal sumar-hi altres teles, sovint cedides per a exposicions alienes, de Casas i Rusiñol, de Masriera, Cusachs o Urgell. Un conjunt que s’ha sabut mantenir impecable. El Cercle ha celebrat aquests dies el 175è aniversari, rubricat per la presència dels Reis en l’acte commemoratiu. Aquesta entitat de caràcter cultural privat (però a la qual l’interessat pot accedir de diferents maneres), un club en la línia dels que hi ha a París, Londres o Nova York, amb la seva singularitat contribueix també a donar sabor i pedigrí a la ciutat. I manté viva l’atmosfera d’un passat brillant que encara evoquem com a obligada referència. La que el foc, miraculosament, va respectar.

El Cercle del Liceu, amb la seva singularitat, dona pedigrí a la ciutat