Ballant al so de Biden
Fa tot just dues setmanes la Xina i Rússia eren l’eix del mal etern i innegociable; la invasió d’Ucraïna només podia acabar amb la defenestració de Putin després d’un penós hivern sense calefacció i els europeus havíem de suportar la milmilionària part de la nostra factura de la guerra, perquè els ucraïnesos pagaven molt més –amb les seves vides– per la nostra llibertat.
El Partit Comunista de la Xina havia decidit al seu congrés, a més, seguir una línia dura que ens havia de deixar sense tot a cent i sense Huaweis (i sense, ai, uns cotxes elèctrics que sembla que són barats i eficients com tantes coses que els xinesos, com abans els japonesos, ens copien però millor) en inevitable renúncia per evitar que Fu Manxú aconseguís els nostres xips i ens condemnés a l’esclavitud groga després d’arrasar Taiwan.
Ara resulta que Xi Jinping no era tan dolent i Biden accedeix a reunir-se amb ell entre somriures; cada dia arriben detalls de nous plans de pau –alguns són increïblement versemblants– i Putin entrega Kherson sense trets. Què ha passat de sobte?
I abans que em posin pegues a immigració per tornar a la meva estimada NYU –com després d’entrevistar a La Contra el director d’informatius d’Al-Jazira–, especifico que tinc clar, com el gran Kissinger, qui és el meu fill de puta: els enemics de la nostra democràcia. Gràcies a ella puc dir que Biden la va espifiar a l’Afganistan, quedant feble, vell i matusser (una cosa que no perdonen els americans és ser feble). I que, en veure’l tou, Putin va pensar que era el moment de ficar la seva grapa ensangonada i llançar els tancs. Biden estava obligat des d’aleshores a semblar dur i eficient si volia sobreviure a les eleccions de mig mandat. I és el que ha fet amb èxit, que celebro, amb la seva campanya d’aguerrit postureig, que hem aplaudit. En acabar-la, ha enviat el seu conseller de Seguretat a pressionar Zelenski perquè negociï; i al director de la CIA, abans-d’ahir, per negociar ja amb el Kremlin: en versió oficial sobre arsenal nuclear; a la pràctica, la pau d’un millor hivern per a tothom. I recordeu que els economistes més encertats han anunciat 25 de les últimes 5 recessions.