Sanitat i poder

Aquest és el tercer comentari que escric en una setmana sobre el conflicte sanitari. El motiu d’aquest últim és la gran manifestació que diumenge va inundar el centre de Madrid. I començo amb dos apunts. Primer: quan la premsa diu que l’esquerra veu en la protesta “un punt d’inflexió amb vista a les eleccions”, és evident que es tracta d’aprofitar el malestar per fer fora del poder Isabel Díaz Ayuso. Segon: quan Enric Juliana escriu que les eleccions autonòmiques “se li poden complicar a Díaz Ayuso”, és raonable pensar que el conflicte té, a més de raons objectives, una forta càrrega electoralista. I tercer: quan es veuen, com s’han vist, grans artèries de Madrid plenes de manifestants, estem davant una capacitat de mobilització evident. Les simples raons electorals no mouen tanta gent. La salut, sí. Potser no hi ha cap motiu d’agitació tan important com un cartell a la porta d’un ambulatori que diu: “No hi ha metge”.

Ignoro si n’hi ha, però n’hi haurà menys en el futur: un informatiu de televisió va preguntar a estudiants de Medicina pel seu projecte de vida i va dominar aquesta resposta: “Treballar a l’estranger”. Suposo que és una decisió que està de moda, però que també té causes fàcils d’entendre. Entre les quals, la poquesa dels salaris, i no només a la sanitat pública. Per aquesta raó Espanya ha patit històricament una sagnia de talent en l’enginyeria, en el progrés tecnològic o en la recerca.

Si és així, la pregunta és elemental: per què no hi ha consens polític per resoldre una cosa que es pot arreglar amb diners i afecta de ple l’Estat de benestar? Perquè la polarització també ha arribat al sensible àmbit de la salut. Si Ayuso té un punt feble en la seva gestió sanitària, es tendeix més a fer-la caure que a resoldre el problema. Al seu torn, el seu equip de govern s’enroca per no donar la victòria a l’oposició. I així, no és bona política enfrontar-se al personal sanitari des de la suposició que és manipulat per l’esquerra. No és bona política ferir aquest personal, sobretot després de l’adhesió social que va provocar la pandèmia. I no és bona política anunciar que una manifestació no canvia res. Felipe González va dir després de la primera vaga general: “He entès el missatge”. I va durar vuit anys més en el poder.

El principal motiu d’agitació és un cartell de “No hi ha metge” a la porta de l’ambulatori