No és tard per aprendre

La meva àvia va néixer en un petit poble de la província de sòria i cap als 30 anys va emigrar a barcelona cercant una vida millor. si bé mai ha oblidat els seus orígens, s’ha integrat i està molt contenta de viure a l’eixample, on va crear una família. Ha anat entenent el català, però no l’ha parlat mai, ni ha tingut l’ocasió d’aprendre’l, la seva prioritat sempre ha estat cuidar els seus. i ara, amb el decés del meu avi, i disposant de més temps lliure, em va confessar que volia aprendre català, se sentia en deute cap a una terra i una cultura que l’havia acollit. Amb 90 anys s’ha matriculat al centre cívic de la sagrada Família i ja fa més d’un any que està fent classes. La meva àvia amb la seva actitud ens ha ensenyat que mai és tard per aprendre, i que el més important és la voluntat i l’amor que posem en el que fem.

Mireia García Arranz

Barcelona