La primera proposta d’acord a la COP27 evita arraconar l’energia fòssil

El primer esborrany d’acord a la cimera del clima (COP27), presentat per la presidència d’Egipte, evita arraconar els combustibles fòssils. El document oficiós no recull cap menció al final dels subsidis al carbó, el petroli o el gas. El text recull una molt llarga llista d’elements que potencialment estaran en la decisió política final (reducció d’emissions, mesures d’adaptació al canvi climàtic, provisió de fons per a les nacions pobres o el manteniment de l’objectiu per aturar l’escalfament en un màxim d’1,5ºC). Tot i això, omet una proposta de l’Índia que demana una reducció gradual de l’ús de combustibles fòssils

En canvi, la conferència de Glasgow (2021) va recollir el compromís per aconseguir una “reducció progressiva” de l’ús del carbó així com l’eliminació dels subsidis ineficients als combustibles fòssils. Aquest oblit va ser revelat per Teresa Ribera, ministra per a la Transició Ecològica. “Hi ha una cosa que ens sembla que no pot caure [de l’acord], que és el compromís a què es va arribar a Glasgow d’anar reduint i eliminant els subsidis als combustibles fòssils i deixant enrere l’economia del carboni; i això encara no apareix a la llista dels aspectes recollits en la proposta dels egipcis”, va recalcar.

Ribera va subratllar que “molts països reivindicarem que no es faci un pas enrere respecte als avanços de Glasgow”. No obstant això, el diplomàtic egipci Wael Aboulmagd va dir que no descartava fer una crida a posar fi

El fons per compensar ‘les pèrdues i els danys’ és el gran obstacle en la negociació

a l’ús dels combustibles fòssils en el text final.

El fet que els països europeus cremin més carbó (i hagin donat subsidis als carburants per fer front al seu encariment per la guerra), mentre insten els països més pobres a abandonar aquest combustible, ha complicat la credibilitat de la UE i ha motivat les queixes a la COP27. “Sí, estem cremant més carbó, estem buscant més gas natural on en puguem trobar Però només serà durant tres anys, després adoptarem seriosament un canvi i introduirem més renovables. Tot i així, estem millorant el nostre objectiu de descarbonització”, va dir el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans. Mentrestant, la UE té la intenció d’intensificar la retallada de gasos des d’un 55% a un 57% per al 2030 (sempre respecte al 1990).

La qüestió més difícil de la conferència és el capítol de pèrdues i danys: els països en desenvolupament exigeixen a les nacions industrialitzades un fons per reparar de manera urgent els equipaments i serveis devastats pels pitjors impactes de l’escalfament, cosa a què oposen resistència les nacions riquesc