Inútils ben remunerats
La meva feina és bàsicament inexistent: l’única cosa que faig és remoure papers i esperar que ningú se n’adoni”, confessa en David (David Hornsby), el productor executiu del videojoc Mythic quest. Després que marxin els creatius principals, intenta que els propietaris de l’empresa no vegin que està cobrant un salari bestial per no cardar ni brot. L’hi reconeix a la Carol (Naomi Ekperigin), una altra que no sap què fer amb la jornada laboral: li van adjudicar el càrrec de cap de diversitat i ni tan sols entén en què consisteix el nou rol.
En David, però, l’hi resumeix: li han donat recursos i poders insuficients per així tenir zero impacte a l’empresa, servir de coartada a escala d’imatge i mantenir l’statu quo. Si vol conservar el lloc de feina, li aconsella “passar informes d’aquí cap allà i emplenar el calendari de reunions”.
El diàleg de la comèdia de culte Mythic quest, que ha tornat amb una tercera temporada a Apple TV+, té com a objectiu situar l’espectador a l’estudi de videojocs des que es van disgregar els personatges. Si la sèrie és brillant és perquè, de passada, mentre busquen l’acudit, els creadors Rob McElhenney, Megan Ganz i Charlie Day aprofiten per retratar la naturalesa de tants càrrecs alts, intermedis, assessors i consultors que, com en David i la Carol, absorbeixen recursos, dificulten sinergies i, de fet, no serveixen per absolutament res.
La reflexió no s’allunya gaire de l’Imperi Galàctic mostrat a Andor, la preqüela de Star wars en emissió a Disney+. Tony Gilroy aporta píndoles de thriller adult quan mostra els inicis de la resistència amb Cassian Andor (Diego Luna) afegint-se de casualitat al moviment i Mon Mothma (Genevieve O’Reilly) de senadora rebel.
Però aquesta mirada adulta també es tradueix en una visió versemblant de com funcionaria un règim com el de Palpatine: una consecució de reunions avorridíssimes plenes de llepaculs que resten a l’espera que la lleialtat els condueixi a l’ascens. Dedra Meero (Denise Gough) i Syril Karn (Kyle Soller), a priori els malvats de la sèrie, en realitat són herois laborals: podrien ser uns inútils com la resta de funcionaris de la dictadura i, en canvi, són proactius. Qui havia de dir que, després de la magnífica i distòpica Severance (Apple TV+), les crítiques més mordaces a l’absurditat burocràtica i empresarial arribarien de llocs tan oposats de la galàxia televisiva.