Aragó vol convertir els residus ramaders en una “fàbrica” de fertilitzants
Els adobs químics s’han encarit un 150% a causa de la guerra d’Ucraïna
L’encariment dels fertilitzants nitrogenats (a causa de la guerra d’Ucraïna) obliga que les administracions, les empreses i els agricultors es moguin. Cal obtenir nous fertilitzants per al camp en un moment en què aquests productes s’han encarit fins a un 150%.
En aquest sentit, el Govern d’Aragó ha emprès els plans per substituir els fertilitzants nitrogenats industrials convencionals per purins i fems, adobs orgànics amb una eficàcia demostrada i que, una vegada estabilitzats, tindran més que mai una segona oportunitat.
Les noves propostes s’han presentat a la I Trobada Internacional Renowagro, que s’ha celebrat al Palau de Congressos Expo de Saragossa.
La idea és fer girar la roda d’un nou cercle virtuós per aprofitar el nitrogen dels residus ramaders, fonamental per fer créixer les plantes. Sobren purins de les granges i, a més, els preus dels fertilitzants industrials són prohibitius. “Volem promoure el sector dels fertilitzants: fer servir el purí com a fertilitzant”, diu Joaquín Olona, conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient. La fórmula buscada no és aplicar purins i fems directament i sense més ni més, sinó transformar-los amb la finalitat de produir un fertilitzant nitrogenat alternatiu als convencionals”. La intenció és aconseguir que el nou producte tingui “les garanties, la qualitat i les condicions” exigibles. L’objectiu és que aquesta nova línia d’acció permeti el desenvolupament de tecnologies i posi a punt nous processos industrials.
El conseller Olona admet que l’aplicació o l’abocament de purins per adobar els camps és “un problema ambiental a l’Aragó (“No és més greu que en altres parts d’Espanya o d’Europa, però el tenim”), ja que es filtren, penetren al subsol i contaminen les reserves d’aigua subterrànies per un excés de nitrats. Però creu que el nou plantejament permet “afrontar amb garanties aquest problema”.
“El volum de nitrogen procedent de purins i fems a l’Aragó és d’unes 110.000 tones i les necessitats que tenen els nostres cultius és d’aproximadament aquesta mateixa quantitat”, diu. Si finalment aquesta és la solució, “no necessitaríem importar els fertilitzants nitrogenats”, sentencia.
El president Lambán va considerar que ara s’han de fer modificacions en la regulació estatal, ja que l’actual normativa “limita molt” l’ús de fertilitzants orgànics. Sergio Atares, director de planificació estratègica del grup Tervalis, explica que els nous coneixements científics sobre les dejeccions ramaderes ara permeten aprofitar més bé el purí. Per això, proposa actuar in situ per estabilitzar el producte i preservar la riquesa fertilitzant del nitrogen; i, després, afegir els elements que n’afavoreixen la conservació. Com a fórmula de suport, es planteja la construcció de mòduls (com ara basses), i “com més a prop de la granja, millor”.
El món dels fertilitzants s’ha vist commocionat per la guerra d’Ucraïna, que ha impactat sobre la producció d’aquests productes, atès que el gas natural es fa servir com a matèria primera a la cadena de producció. “Un 84% de totes les necessitats de nitrogen (clau per a les plantes) es podrien cobrir amb aquesta matèria orgànica, mentre que actualment el seu pes és d’un 48%”, diu Sergio Atares. c
Els purins s’aprofitarien després de ser sotmesos a processos d’estabilització i conservats