Orgies i llibreries
El primer cap de setmana de novembre va néixer a Molins de Rei la llibreria Cent Vides –l’enèsima materialització d’un projecte del Postgrau de l’Escola de Llibreria que dirigeix amb calidesa i mestria Lluís Agustí a la Universitat de Barcelona–, al mateix temps que Mataró celebrava amb vi que Dòria Llibres es traslladava de local, per reinstal·lar-se en plena Riera, a l’artèria major de la ciutat. Pocs dies abans, el trist anunci del tancament d’Alibri, en ple centre de Barcelona, havia estat notícia. L’obertura i el trasllat a les ciutats de la perifèria, en canvi, van passar desapercebuts entre les tendències de l’actualitat.
Perquè el periodisme formal i la comunicació espontània insisteixen en el pessimisme. Un estudi recent de la Universitat de Cambridge ha demostrat que la tristesa fa mig segle que va creixent en les lletres de les cançons pop. La depressió està en l’aire cultural de la nostra època. Es propaga, viral, en el context general de la teràpia, la postpandèmia, els nostres heralds negres. Però s’ha de contrapesar amb les utopies, les festes, les bones notícies. No cal arribar tan lluny com aquests 1.500 ucraïnesos que, per alleujar les tensions de l’amenaça nuclear de Putin, celebren una macroorgia. N’hi pot haver prou amb el fet de donar a conèixer certes dades.
Com va recordar el programa Plaça Tísner de Betevé el dia de les Llibreries, la lectura és l’activitat cultural més important entre els barcelonins. Un 70% dels llibres es compren en llibreries físiques. I en els últims tres anys n’han tancat cinc i n’han obert almenys disset. El fenomen no és local. Aquest any que acaba he tingut la sort de visitar noves llibreries a Madrid (Olavide, Derivas, Doré, Paperground), Ciutat de Mèxic (Polilla, Casa Bosques), Quito (Cosmonauta, Bookish, Tres Gatos, Books, Mitómana) o Buenos Aires (Huella Botánica, Suerte Maldita, Falena, La Sede).
“Els cossos orgànics i inorgànics, els objectes naturals i culturals (aquestes distincions no són particularment significatives aquí) són tots afectius”, diu la filòsofa Jane Bennett a Materia vibrante. Una ecología política de las cosas (Caja Negra). Em va quedar clar al setembre a The Bookshop Galápagos, la primera llibreria de la història de l’arxipèlag. Era un organisme tan viu com les tortugues gegants, les colònies d’iguanes, les confraries de pescadors o la biblioteca de la Fundació Darwin. Els afectes i els efectes d’una llibreria bateguen en el cardiograma cultural i espiritual dels pobles i les ciutats. El 23 d’octubre passat, gairebé 200 amics de la barcelonina Nollegiu van traslladar tots els llibres al nou local del carrer València, 588 i van compartir un vermut. Davant la tristesa i la depressió: cadenes humanes, sarau, llibreries.
Els barcelonins compren un 70% dels llibres en llibreries físiques