Sam i Alba, enganxats a ‘Las majas’
Els activistes de Futuro Vegetal que van actuar al Prado parlen dels seus objectius i no creuen que el seu grup torni a posar l’art a la diana
Si ahir uns activistes llançaven a Viena líquid negre contra un Klimt protegit per un vidre, l’Alba i en Sam, militants de l’organització Futuro Vegetal, es van enganxar fa onze dies als marcs de Las majas de Goya del Prado després de pintar entre tots dos una denúncia: “+1,5 graus”. L’Alba és madrilenya, estudia Biologia i té 21 anys i en Sam és càntabre, té 18 anys i estudia direcció de fotografia al País Basc. Es va desplaçar a Madrid per a una acció que ha causat polèmica per la possibilitat que les obres poguessin haver quedat malmeses. Tots dos han parlat amb La Vanguardia sobre els objectius de les seves accions i per què han triat l’art per donarles a conèixer.
“Futuro Vegetal vol canviar radicalment el sistema agroalimentari industrial, principal impulsor de la desforestació i un dels principals responsables de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Creiem que cal transformar el sistema polític i econòmic per a un futur viable”, afirma l’Alba. Preguntats per la relació entre aquest objectiu i l’atac a obres icòniques de la història de l’art, en Sam assegura: “No s’ha atacat l’art en cap moment; han estat accions performàtiques al costat de l’art. Encara que s’hi hagi llançat tomàquet o puré, no s’ha fet malbé cap obra. A Madrid no vam llançar res perquè sabíem que els quadres no tenien vidre, i volíem protegir aquest patrimoni. Però l’art el perdrem si perdem el planeta”. L’Alba postil·la que, com que no volien tacar els quadres, van utilitzar pintura escolar per escriure el missatge “en comptes d’esprai, que podria haver esquitxat”. Però veu necessària l’acció perquè han reivindicat “les mateixes injustícies davant petrolieres i tallant carrers, i no ha sortit tant en mitjans”.
En aquest sentit, no ignoren que provoquen moltes reaccions negatives: “Però jo n’he rebut en positiu –diu en Sam–. Aquest ‘No dono suport a la manera com ho han fet, però sí al missatge’ em val. No busquem que la gent s’hi sumi, sinó que les institucions actuïn, vegin la incomoditat social. Tots els moviments molesten quan protesten”.
Sobre les conseqüències personals de l’acció, en Sam és taxatiu: “Em fa més por no tenir futur perquè no tinc menjar, per les flames d’un incendi o perquè m’he quedat sense casa per la pujada del nivell del mar que dues nits al calabós, encara que sigui injust, perquè estem defensant el futur en una protesta legal”. L’Alba diu que no esperava estar tant temps detinguda: “Em va semblar una repressió forta, i pitjor que hagin detingut la periodista i la fotògrafa, que feien la seva feina”. I explica: “A la comissaria de Moratalaz ens anaven dient que el canvi climàtic no existeix o els anys que ens caurien de presó i altres comentaris desagradables. Però després hi ha gent que m’ha dit que, a diferència d’altres accions, aquesta l’han entès i els ha fet reflexionar”. En Sam conclou: “Accions de quadres i museus, encara que no ho puc assegurar, dubto que continuïn existint per part nostra, però de desobediència civil sí que n’hi haurà mentre no tinguem un futur assegurat. Ja hi ha 1,2 graus d’augment; amb 1,5 hi haurà conseqüències greus. Crisis socials, polítiques, econòmiques, fam. I continua augmentant”.