Una ‘Yerma’ de cambra
Martel dirigeix el primer Lorca produït pel Teatre Lliure, amb escenografia de Frederic Amat i música de Refree
Juan Carlos Martel confessa que “necessitava muntar un Lorca”. Per aquesta necessitat, apareguda durant la pandèmia, el director del Teatre Lliure va escollir del seu repertori clàssic Yerma, la història d’una dona que no pot tenir fills, i que, amb Bodas de sangre i La casa de Bernarda Alba, forma la trilogia rural que García Lorca va escriure als anys trenta. “Em refugio en Lorca i ara he volgut desenvolupar-lo per necessitat real i humana, d’acord amb el meu estat d’ànim actual –diu el director–. Vaig fer d’ajudant de direcció amb Lluís Pasqual a La casa de Bernarda Alba i la vaig descartar perquè no hauria sabut com treure’m del cap la musicalitat de Núria Espert i Rosa Maria Sardà”. Per a aquesta empresa, Martel ha buscat “les millors complicitats”. I cal dir que ho ha aconseguit, ja que la fitxa artística és enlluernadora. L’espai escènic el firma Frederic Amat, la música és de Raül Refree, el moviment és responsabilitat de Lali Ayguadé i l’elenc l’encapçala María Hervás, acompanyada de Joan Amargós, David Menéndez, Bàrbara Mestanza, Isabel Rocatti, Yolanda Sey i Camila Viyuela. Aquesta Yerma és la primera producció pròpia d’una obra de Lorca, amb la qual cosa el Teatre Lliure “salda un deute pendent”, afirma Martel. Amb aquest muntatge, el seu director pretén que “cadascun de nosaltres projectem sobre els personatges les nostres pors” i les frustracions per les cotilles que ens coarten.
A la roda de premsa de presentació, Amat va recordar que ell era ajudant de Fabià Puigserver el 1971, quan va muntar Yerma amb Espert, i va declarar que portar aquesta mateixa obra el 2022 a la sala del Teatre Lliure que porta el seu nom l’afecta “sentimentalment”. La seva proposta escenogràfica “evoca un territori ple de cendra, on s’aixeca una estructura ovalada d’on pengen unes teles que velen i revelen l’escena, creant un moviment que té alguna cosa de seqüència cinematogràfica i de trànsit –va explicar–. Té un element de zoòtrop, que és l’inici del cinema”. Amat va acceptar la invitació de Martel amb una condició: que no es fessin servir vídeos. Amb el
El director declara que, amb aquesta producció, el Lliure “salda un deute pendent amb Lorca”
desig concedit, el que més ressalta Amat de la seva feina és “un teatre a quatre bandes, perquè el públic estigui molt a prop”. I conclou: “El resultat és una Yerma de cambra”.
“En un moment com l’actual, ple de lluites mediambientals, feministes i socioeconòmiques que el sistema reprimeix”, assegura Martel, la lluita de Yerma té tot el sentit, perquè és la “d’una dona que brolla vida per tots els porus i no troba més que mort”. Aquest divendres, dia 18, quan s’estrenarà aquesta nova producció al Teatre Lliure de Montjuïc, la protagonista, María Hervás,
farà un doble debut: actuarà per primera vegada a Barcelona i serà el seu primer Lorca. I confessa que s’ha tornat lorcaaholic. Però no ha estat fàcil: “Ha estat una feina dura i ambiciosa perquè vull commoure-us a tots vosaltres quan vingueu a veure l’obra i us n’aneu diferents de com hàgiu vingut”.
De la seva banda, Mestanza afegeix: “Jo pensava que Yerma narrava la història d’una dona que no pot tenir fills, però no és així: ella busca un fill com podria buscar una altra cosa, ella busca una vida per no morir. Perquè l’obra parla de la revolució, una revolució encara avui no acabada, del que passa quan no ens conformem i volem una mica més. Buscar un fill és buscar la vida”.
Rocatti, en el paper de la Vella, analitza: “La tragèdia està en els homes que es veuen obligats a viure com a homes i les dones que es veuen obligades a viure com a dones. Dins d’unes regles que els constrenyen i que el meu personatge aconsegueix trampejar amb una manera d’estar en la vida basada en l’alegria vital”. I Sey afirma: “Lorca ens mostra moltes menes de dones i altres maneres de viure. Planteja la dificultat de sortir dels rols de gènere, perquè tot està fet perquè no surtis d’aquest cercle”.
L’obra de Lorca és “com aquelles cançons de bressol que consolen els nens però que estan fetes per advertir-nos dels perills que ens envolten”, conclou Martel. Yerma estarà al Teatre Lliure fins al 16 de desembre. A Madrid es podrà veure el 2023 al Centre Dramàtic Nacional, i després la producció dirigida per Martel iniciarà una gira.