‘Aló Luis Enrique’
El seleccionador Luis Enrique s’ha fet streamer a fi d’establir “una relació directa” amb els aficionats, a qui podrà transmetre que quan la pilota no vol entrar no entra, que ell i Espanya són així o tots els tòpics i excuses que consideri oportuns per guanyar-se l’aficionat, sobretot si van mal dades.
El debut és admirable per el moment elegit: la fase final del Mundial. Un exemple per als nens i nenes de tot Espanya que addueixen falta de temps per fer els deures. Si a Luis Enrique li sobra temps en ple Mundial per fer-se streamer, com no pot un nano fer els deures encara que tingui classes de judo, taller de guitarra espanyola i altres extraescolars?
Luis Enrique és molt lliure d’imitar el gran Hugo Chávez, partidari de les tres P (a l’amic, plata; a l’indiferent, pal; a l’enemic, plom) i de dirigir-se “directament” al poble, de tu a tu, a través del programa Aló presidente, que li permetia perorar sobre la seva Veneçuela, que anava de conya, sense que cap reporter pogués empipar amb preguntes sobre la pauperització, la corrupció o que malament que pintava l’avenir dels seus estimats veneçolans.
A Luis Enrique, esclar, els periodistes el carreguen –jo també estic fins als collons de tots nosaltres– i ha vist en la tècnica de l’estruç –animal streamer per excel·lència– una manera de fer-se col·lega de l’aficionat i evitar explicacions.
El seleccionador Luis Enrique vol pontejar els periodistes i demostrar que la societat no necessita el periodisme, com opinava l’enyorat Comandante. Visca la transparència!
Quan Gerard Piqué va anunciar la retirada, el FC Barcelona va dir que hi hauria una roda de premsa del president Laporta i el capità Piqué per donar explicacions. Mentida. Fake. Ni es va fer ni es farà.
I l’opinió pública que s’acontenti amb un publireportatge del jugador.