El preu dels aliments puja un 15,4%, la taxa més elevada des del 1994
La inflació general es modera a l’octubre gràcies a l’abaratiment de l’energia
La bona notícia és que es confirma la moderació dels preus. La no tan bona és que els aliments continuen l’escalada, amb el cistell de consum pujant altre cop, cosa que ens recordarà la pròxima visita al supermercat. D’aquesta manera, es combina una dada esperançadora, una inflació que es redueix per tercer mes consecutiu fins a un 7,3% a l’octubre, amb una de preocupant, els aliments es disparen un 15,4%.
En concret, les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) mostren que la inflació ha passat d’un màxim d’un 10,8% al juliol fins a un 7,3% a l’octubre. És la confirmació de la dada avançada fa tres setmanes i suposa una caiguda d’1,6 punts respecte a la inflació interanual del mes de setembre. És una de les caigudes més importants en dues dècades i confirma d’aquesta manera que els preus han tocat sostre i que estan en fase descendent, tot i que serà un procés gradual i llarg i en un escenari de gran incertesa geopolítica. La causa principal d’aquesta moderació de la inflació és la baixada dels preus de l’electricitat, seguida pel descens del preu del gas i en tercer lloc, del vestit i el calçat. En aquest cas, l’augment dels preus per l’entrada de la nova temporada és més moderat que l’octubre del 2021. En canvi, els que han tirat a l’alça pel que fa als preus han estat els aliments, que continuen disparats, amb una taxa d’un 15,4%, cosa que suposa un punt més que el mes passat i la més elevada des de l’inici de la sèrie, el 1994. En aquest terreny, augmenten especialment el preu de llegums i hortalisses, llet, formatge, ous i carn. Si ens fixem en el detall, destaca l’augment de preus d’altres olis (59%), el sucre (43%), les farines (38%) i la mantega (34%). “L’augment del preu dels aliments és bastant sensible perquè afecta la població amb menys recursos”, afirma Javier Ferri, de Fedea, que subratlla l’impacte de la guerra a Ucraïna com a factor detonant d’aquests increments als aliments frescos. Per la seva part, Raymond Torres, de Funcas, apunta al fet que aquest increment ve en part pels fertilitzants i altres entrades que depenen del gas i l’electricitat, però afegeix un element addicional. “La principal novetat és l’impacte de la sequera i l’onada de calor, que ha influït en una producció més baixa d’alguns aliments, i, per tant, en el seu encariment”, afegeix Torres, posant com a exemple el que ha passat amb l’oli d’oliva i les fruites.
Amb aquesta dada de l’octubre, els preus han tornat al nivell que tenien a començaments d’any, abans, per tant, que esclatés la guerra d’Ucraïna. D’aquesta manera, es calcula que el 2022 pot acabar amb una inflació mitjana de l’entorn d’un 8,5%, i l’any que ve es reduiria fins a nivells aproximats d’un 4,5%, tot i que en aquest cas, el pronòstic està sotmès a múltiples incerteses.
Respecte a la inflació subjacent, la que no té en compte l’energia ni els aliments frescos, es manté en un 6,2%, cosa que suposa quedar al mateix nivell que el mes passat i només dues dècimes per sota de la de l’agost, que és quan va marcar el seu màxim de l’any. En realitat, i com sol passar, la inflació subjacent va trigar més a iniciar l’escalada i també es demorarà més a dur a terme la reducció. El que indica el seu elevat nivell és que hi ha hagut una translació a la resta de productes de l’energia, que és la causa inicial d’aquest augment de preus a Espanya i a Europa en general. L’abril del 2021, la subjacent estava en el 0, i des d’aleshores ha seguit un augment constant i pràcticament sense pausa fins a arribar a les cotes màximes aquest estiu.
“El pla del Govern central per moderar la inflació funciona. Malgrat la incertesa, les previsions senyalen que el camí descendent continuarà el 2023”, indiquen des del Ministeri d’Economia i afegeixen que s’està notant l’efecte del mecanisme ibèric, la bonificació del transport públic i la rebaixa d’impostos a la factura del gas i la llum. Per la seva part, la vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va destacar que la reducció de la inflació a Espanya contrasta amb la tendència alcista a la resta d’Europa. L’economia espanyola és la segona de la zona euro amb menys inflació, només per sobre de França, que és el país que ha sabut controlar millor els preus. “Esperem que es mantingui en aquest nivell fins a final d’any i que comenci a baixar el 2023”, va dir Calviño, que també es va referir a la gran pujada dels preus dels aliments. Confia que també comencin a baixar i que es reflecteixi en la inflació subjacent, que va amb cert retard sobre l’índex general. A més, va indicar que els tipus impositius de l’IVA ja són especialment reduïts per a a alguns aliments, i que el més important és donar suport a la renda de les famílies, especialment de les més vulnerables.
Economia destaca que el mecanisme ibèric i la bonificació del transport estan funcionant
La inflació subjacent continua ancorada a nivells molt alts, un 6,2%, i trigarà més a baixar