“Disculpi un moment: estan bombardejant Kíiv i he d’anar-me’n”
La meva edat? La meva vida? Vaig ser boxejador, sí, però no vull parlar de mi mateix ara. Soc l’alcalde de Kíiv i estem treballant contra rellotge per evitar congelar-nos aquest hivern mentre els russos bombardegen ara mateix les nostres infraestructures. Participo a la Smart City Expo Barcelona
Q uinha estat el seu pitjor moment en aquesta guerra?
En la segona setmana de la guerra els russos s’acostaven i envoltaven Kiív i milers de dones i nens s’amuntegaven a les andanes per agafar el primer tren cap a la frontera... Jo vaig anar a l’estació a veure en què podíem ajudar.
I va poder ajudar, alcalde?
En una cantonada de l’estació vam improvisar una mena de guarderia per als més petits. Vaig anar a saludar-los i n’hi havia un que plorava, plorava i plorava.
Per què?
Cridava “mama” i “papa”; mama i papa; jo em vaig acostar a consolar-lo i la monitora va venir de seguida a parlar amb mi. Vostè és inconfusible.
Li vaig demanar que intentés tranquil·litzar la criatura. I em va respondre que el problema era que l’havien deixat uns veïns de la seva família perquè els seus pares havien mort en un atac de morter. Així que ningú no s’atrevia a dir-li que no tenia pares. I em van mirar esperant que jo ho fes. Però no vaig poder. Vaig marxar.
Ningú no es va atrevir a dir-l’hi al nen?
Ni jo tampoc. El vaig recordar de nou quan va caure un míssil al nostre parc central, just als gronxadors i, gràcies a Déu, no hi havia nens en aquell moment, tot i que va obrir un esvoranc enorme.
Té vostè alguna esperança que les converses de pau progressin?
Els russos avançaran tant com els deixem. Això és tot. I... disculpi un moment. Em truquen de Kíiv...
Agafi’l, sisplau.
Estan bombardejant la meva ciutat amb míssils. Perdoni. He de contestar...
Per descomptat: vol que aturi l’enregistrament?
No, serà un moment. No importa. (A continuació, segueix una conversa en rus que després em tradueix al castellà un amic: “Soc a Espanya; enmig d’una entrevista... –diu l’alcalde–. Quants míssils són? Setanta? Encara són en l’aire?”. “Quants han caigut ja? Hi ha baixes? És oficial?”. “Tranquils, ànim, jo estrenyo els meus punys aquí per vosaltres”. Després truca a la seva secretària i demana que li canviïn el vol de tornada.)
Vol que continuem?
Bé, podem continuar, però crec que ja no podré donar més entrevistes que la seva a La Vanguardia.
Quins plans té per a aquest hivern a la seva ciutat?
Deixi’m dir-li ara que aquests míssils no ens faran fugir. Som tres milions de ciutadans de Kíiv i ens quedarem tots defensant les nostres cases. I per això he vingut aquí a Barcelona a la Smart City Expo a explicar com es pot millorar la vida dels ciutadans amb tecnologia.
Com?
La nostra xarxa de missatges mòbils i de prevenció i alarma digital estan salvant vides cada dia. Pensi que els russos han destruït 650 edificis de Kíiv i han assassinat més de 150 persones. I això tenint en compte que la meva ciutat no ha estat mai en primera línia del front.
Què tem, espera i desitja ara?
Vull dir als russos que ens quedarem i lluitarem. Ja ningú no abandona la nostra capital, Kíiv. No importa que ens bombardegin. Ningú no se n’anirà.
El cap de la CIA ja està parlant amb el Kremlin sobre armes nuclears...
Si volen utilitzar armes tàctiques també afectarien els mateixos russos. No esperem que les utilitzin; però tampoc no podem predir res del que farà Putin. I esperi, tinc una altra trucada...
Respongui, sisplau.
Estan llançant un enorme atac sobre Kíiv i tenim diversos edificis cremant. He de parlar amb l’exèrcit, amb els hospitals... Disculpi’m... (Se sent una veu cridant angoixada al mòbil de l’alcalde.)
Sí, per descomptat.
Em temo que he d’anar-me’n.
I tant, ho entenc, els lectors ho entendran.
Abans d’anar-me’n vull donar les gràcies a Espanya, perquè ens ha ajudat amb els seus sistemes de defensa.
Ens alegrem d’evitar morts.
I vull donar les gràcies als altres periodistes amb què ja no podré parlar. Vull explicar-los que aconseguir la pau a Ucraïna portarà estabilitat a tot Europa i a Espanya també.
Sens dubte. Com es pot aconseguir? Nosaltres, Ucraïna, no hem agredit mai cap país. Només volem formar part d’Europa, com vostès, com Espanya. I Putin ens vol tornar a tenir en un imperi com el soviètic amb mitja Europa dominada per ells altra vegada.
Així ho publicaré, alcalde, no ho dubti. No ens deixin sols.