La contenció de Polònia, els EUA i l’OTAN va evitar una escalada pel míssil
Les aigües es calmen: l’OTAN i Polònia atribueixen a Ucraïna l’incident del míssil
La crisi viscuda després de l’explosió d’un míssil a Polònia, amb el resultat de dues víctimes mortals, va donar peu a una estratègia relativament nova en aquesta guerra: la de la contenció, en especial de Polònia, els Estats Units i l’OTAN. La constatació que el míssil no era rus va acabar d’accelerar la desescalada.
Els temors que l’incident amb un míssil perdut que dimarts va explotar en territori polonès i va fer dues víctimes mortals portés la guerra d’Ucraïna a una nova dimensió es van esvair ahir així que transcendien les primeres informacions oficials sobre la seva naturalesa. El risc d’una escalada que arrossegui l’OTAN al conflicte s’allunya.
“La nostra anàlisi preliminar suggereix que l’incident probablement va ser causat per míssils ucraïnesos de defensa antiaèria disparats per defensar el territori ucraïnès dels atacs amb míssils de creuer de Rússia”, va anunciar el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, al final de la reunió d’ambaixadors celebrada ahir Brussel·les, en la qual el representant diplomàtic polonès va transmetre als aliats les primeres conclusions de la seva investigació sobre el que va passar a Przewodów, la petita localitat situada a pocs quilòmetres de la frontera amb Ucraïna on dimarts a la tarda va esclatar un projectil.
Que el míssil fos, probablement, disparat per l’exèrcit ucraïnès no significa que Kíiv sigui responsable dels fets, va subratllar Stoltenberg, que ha deixat clar que no s’ha de responsabilitzar Kíiv dels fets. “Siguem clars: això no és culpa d’Ucraïna, Rússia és la responsable última per continuar endavant amb aquesta guerra il·legal”. Durant la jornada de dimarts, les forces russes van disparar un centenar de míssils i drons kamikaze sobre objectius civils i infraestructures crítiques ucraïneses, recorda l’Aliança. Des de Varsòvia, les autoritats poloneses van llançar el mateix missatge després d’informar que tot apunta que l’incident va ser “un fet desafortunat” causat per un míssil antiaeri ucraïnès tipus S-300 i no va ser un atac intencionat de Moscou. Dimarts “vam ser testimonis d’un atac massiu de Rússia contra Ucraïna, tot el seu territori va ser bombardejat, especialment les zones pròximes a les fronteres”, va dir el president Andrzej Duda ahir al matí després de la reunió del consell de seguretat nacional polonès. “Ucraïna s’estava defensant contra l’atac, de manera que la culpa de tot l’incident és de Rússia”, va afegir.
A partir d’aquestes conclusions, el Govern polonès va decidir finalment no invocar l’article 4 del tractat de l’OTAN, que preveu consultes entre els aliats si un país sent que la seva integritat territorial, independència política o seguretat està amenaçada. L’última vegada que es va activar va ser el 24 de febrer, quan Rússia va llançar un atac massiu contra Ucraïna a petició de set aliats. Stoltenberg es va felicitar per la “prudent” reacció de l’OTAN i els aliats davant les preocupants notícies que van arribar de Polònia dimarts a la tarda. Les potencials conseqüències d’un atac deliberat o fins i tot d’un accident són tan greus que tant Varsòvia com Washington, les grans capitals europees, la mateixa Aliança o la Unió Europea van evitar donar res per descomptat i van advocar per la màxima cautela fins que s’aclarissin els fets. Només els països bàltics van reivindicar immediatament l’obligació de defensa col·lectiva que uneix els països aliats.
Tot i que és important reaccionar amb rapidesa, també cal “mantenir la calma i evitar una escalada”, va adduir Stoltenberg en declaracions a la premsa. “La coordinació que hi ha hagut en
Zelenski insisteix que el míssil no va sortir d’Ucraïna i diu que té proves de la responsabilitat russa
Stoltenberg: “No és culpa d’Ucraïna, Rússia és la responsable última per continuar amb aquesta guerra il·legal”
tre els aliats, les respostes mesurades i el missatge que es va donar que cal aclarir els fets abans de treure’n conclusions demostra que l’OTAN va reaccionar de manera prudent i responsable”, va dir.
El Govern d’Ucraïna, que en un primer moment va qualificar de “teoria conspiradora” la hipòtesi que un míssil ucraïnès fos el responsable de l’explosió, va reclamar ahir a Varsòvia “accés immediat” al lloc on va passar l’incident. “Estem preparats per presentar proves del rastre rus que tenim”, va insistir ahir el secretari del consell de seguretat nacional i de defensa d’Ucraïna, Oleksí Danilov. El president Volodímir Zelenski va insistir ahir en aquesta teoria i es va queixar de no haver rebut proves de la suposada autoria ucraïnesa però tant l’OTAN com Polònia, país amb una relació molt estreta amb Kíiv, han evitat polemitzar. Tret que la investigació ofereixi sorpreses més grans, l’Aliança Atlàntica i Moscou hauran aconseguit així esquivar una crisi que teòricament podia haver canviat la natura del conflicte. Tot i que a parer del Kremlin, veient la magnitud de l’ajuda militar prestada pels Estats Units i Europa, l’OTAN no pot dir que no participa en la guerra d’Ucraïna, l’organització militar occidental no ha enviat tropes sobre el terreny sota bandera aliada ni ha accedit a algunes de les peticions de Kíiv, com la declaració d’una zona d’exclusió aèria, decisió que l’arrossegaria irremeiablement al conflicte.