El llenguatge de la mesura
Polònia, els Estats Units i l’OTAN van calcular les paraules per evitar una escalada pel míssil
Soldats i policies polonesos ahir a Przewodów, el poble fronterer amb Ucraïna on dimarts va caure el míssil que va matar dues persones
Al febrer, els primers dies de la invasió russa d’Ucraïna, quan milers d’ucraïneses amb els seus fills arribaven a Polònia per fugir de la guerra, voluntaris polonesos que les atenien a l’estació de Przemysl van dir a aquesta corresponsal frases com aquesta: “Nosaltres serem els següents”. Als països de l’est d’Europa, antics satèl·lits per força de la Unió Soviètica, el perill rus sempre ha estat més present en governants i ciutadans que no pas a l’Europa occidental, protegida en les anàlisis per la distància en la història i la geografia. En aquest context mental, l’impacte de dimarts en territori polonès d’un míssil que va matar dues persones va disparar l’alarma, de
manera que la guerra russa contra Ucraïna en curs des de fa gairebé nou mesos semblava que travessava la frontera per introduirse en un país de l’OTAN. El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, d’acord amb el president, Andrzej Duda, va convocar d’urgència la comissió de Seguretat Nacional per avaluar una situació que llavors encara era confusa. Mentrestant, Rússia negava tota responsabilitat en l’explosió i acusava Polònia de “provocació deliberada”.
Tot i això, el to que es va fer servir a Varsòvia, malgrat ser ferm, es podia qualificar de mesurat. Si bé les autoritats poloneses van parlar aquella nit d’un míssil “de fabricació russa”, i al final de la reunió el portaveu de l’Executiu polonès va dir que Polònia avaluava invocar l’article 4 del tractat de l’OTAN, dimecres al matí el Govern polonès ja descartava invo
car-lo. “No hi ha res que indiqui que l’incident va ser un atac contra el territori polonès”, va dir dimecres Morawiecki, que va descriure com “un fet desafortunat, amb el resultat de dos ciutadans polonesos morts”. L’article 4 del tractat de l’Aliança, previst per quan un aliat considera que la “integritat territorial, independència política o seguretat” es veuen amenaçades, implica bàsicament evacuar consultes entre països membres. Tot i això, es va optar per una cita urgent
d’ambaixadors de l’OTAN a Brussel·les, un format de crisi, però més tranquil·litzador. L’última vegada que es va activar l’article 4 va ser el dia que Rússia va envair Ucraïna, el 24 de febrer.
A la reunió de la comissió de Seguretat polonesa de dimarts ni tan sols es va plantejar activar l’article 5 del tractat de l’OTAN, que diu que “un atac armat contra una o més d’elles (les nacions signants), que passi a Europa o a Amèrica del Nord, es considerarà com un atac dirigit contra totes elles”. És un article que, en qualsevol cas, i malgrat la potència semàntica del redactat, està concebut com a element dissuasiu contra agressions més que no pas com a mecanisme de resposta militar. L’article 5 només s’ha fet servir una vegada; el van invocar els Estats Units el 2001, després dels atacs terroristes de l’11-S. El secretari general de l’OTAN,
Jens Stoltenberg, també va corroborar l’exercici polonès de mesura. L’explosió no va ser “resultat d’un atac deliberat”, va dir Stoltenberg a Brussel·les; no hi ha cap indici que demostri que “Rússia prepari accions ofensives contra els països aliats”; i tot apunta que l’incident va ser a causa de la defensa antiaèria ucraïnesa, “per defensar el territori ucraïnès dels atacs amb míssils des de Rússia”. Els aliats, incloent-hi el país afectat per l’incident, van fer servir el llenguatge de la contenció i la mesura; ningú no volia que comencés una escalada. Els Estats Units, tot i prometre defensar “cada polzada del territori de l’Aliança Atlàntica” (paraules de l’encarregat de premsa del Departament de Defensa), ja van assegurar dimarts a la nit que no tenien cap constància que fos un
L’est d’Europa va viure l’incident amb relativa contenció, malgrat que la guerra russa a Ucraïna és molt a prop
Les primeres hores el Govern polonès va avaluar invocar l’article 4 de l’Aliança, però al final no ho va fer
míssil rus. Més tard, des de la cimera del G-20 a Bali, el president dels Estats Units, Joe Biden, va dir que era “poc probable, a causa de la trajectòria, que hagués estat disparat des de Rússia”. L’est d’Europa va viure l’incident amb relativa contenció, malgrat que la guerra russa a Ucraïna és molt a prop. Durant les hores de la crisi, només els països bàltics van apujar el to. El ministre de Defensa letó, Artis Pabriks, va tuitejar: “Letònia dona suport totalment als amics polonesos i condemna aquest crim”, sense assenyalar-ne el culpable. El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, sí que va acusar Rússia. Però ahir les forces armades ucraïneses van comunicar als Estats Units que havien provat de fer caure un míssil rus a l’arc temporal en què va passar l’impacte a Polònia, va informar la CNN. No van especificar l’armament que van fer servir, però, segons l’agència Ap, Ucraïna encara té reserves de fabricació soviètica i russa, com ara el sistema de míssils de defensa antiaèria S-300. Això explicaria que Polònia ja parlés al principi d’un míssil “de fabricació russa”, que sembla que ara queda confirmat que era de propietat ucraïnesa.
c