La promesa de Khashoggi denuncia la nova ‘realpolitik’ de l’energia
Cengiz demana justícia per l’assassinat del periodista al consolat saudita
La vida de Hatice Cengiz va fer un tomb brutal fa quatre anys, quan l’home amb qui s’estava a punt de casar, el periodista dissident saudita Jamal Khashoggi, va ser assassinat i esquarterat al consolat saudita a Istanbul, on havia anat per a tràmits de divorci del seu matrimoni anterior. Cengiz, estudiosa turca d’afers de l’Orient Mitjà, es va esperar hores en va a la porta de la legació aquell nefast 2 d’octubre del 2018 que sortís Khashoggi, el cadàver del qual no ha aparegut mai.
La nit del 18 d’octubre d’aquell any l’Aràbia Saudita va admetre la mort del periodista en un comunicat, i mesos després una investigació de l’ONU i altres indagacions dels Estats Units i turques van trobar evidències que el príncep hereu saudita, Muhammad bin Salman, coneixia i va aprovar el pla de l’assassinat de Jamal Khashoggi per sicaris dins de l’oficina consular. Khashoggi hauria fet 60 anys aquell mateix mes.
Ara la crisi energètica derivada de la invasió russa d’Ucraïna ha destruït el rebuig internacional inicial de Bin Salman per la seva relació amb el crim i impera la realpolitik. “Em decep veure els líders occidentals legitimant el príncep saudita per l’energia”, va dir Hatice Cengiz a La Vanguardia després de la conferència que va pronunciar al Museu de la Comunicació de Berlín, convidada per la Fundació Canceller Helmut Schmidt. “Sento tristesa davant aquests líders i polítics, que representen els seus països; és una vergonya per a ells, incloenthi el meu país”, va afirmar.
Aquest estiu el príncep Bin Salman va ser rebut, entre altres governants, pels presidents francès, Emmanuel Macron, al juliol a París, i turc, Recep Tayyip Erdogan, al juny a Ankara. El president dels Estats Units, Joe Biden, es va entrevistar amb ell a Jiddah el 15 de juliol, i el canceller alemany, Olaf Scholz, el va visitar també a Jiddah el 24 de setembre
“Em decep veure els líders occidentals legitimant el príncep saudita Bin Salman”, diu l’activista turca
dins d’una gira que el va portar també a Qatar i la Unió dels Emirats Àrabs (UEA). “Lamentablement, l’Aràbia Saudita s’ha convertit en més important per a aquests països, que han de gestionar la crisi trucant a les seves portes per obtenir energia; és el que l’Administració saudita esperava, aconseguir així legitimitat després de l’assassinat”, continua Cengiz.
Després de l’assassinat del seu promès, per a qui continua reclamant justícia, Hatice Cengiz, que ara té 40 anys, es va convertir en activista pels drets humans, i ha parlat sobre el cas davant el Parlament Europeu, el Congrés dels Estats Units, la comissió de Drets Humans de l’ONU i davant parlaments de diversos països. “Parlar, explicar i mobilitzar la gent, fer alguna cosa, l’únic que tinc és a mi mateixa i la meva pròpia veu, i continuar viva –va explicar Cengiz a l’auditori–. No tenia forces per viure, el dolor era tan gran (...) Les emocions m’empenyien cap avall, però els meus pensaments m’empenyien cap endavant”.
Hatice Cengiz, que va publicar un llibre sobre l’espantós assassinat de qui havia de ser el seu marit, afirma que intenta “convertir aquesta terrible experiència en acció útil”, i persevera malgrat els revessos. “Han passat quatre anys, al llarg dels quals he experimentat la política real i he conegut personalment els conceptes del sistema mundial i els càlculs a porta tancada, els interessos econòmics dels països i l’equilibri de poder”, va explicar. Però pel camí, va sostenir, ha arribat a la conclusió que “els drets no es perden mentre hi hagi algú que els demani”.
Del dia del crim de Khashoggi en té records nítids. “El temps d’espera augmentava i augmentava, en Jamal no sortia, el rellotge avançava i en Jamal no apareixia, m’estava preocupant –va explicar–. La meva primera acció va ser trucar al consolat; la meva ment subconscient em deia que tot estava bé. Mentre parlava per telèfon, vaig pensar que la demora es podia deure a alguna cosa inesperada. L’impacte va ser quan la persona que va atendre el telèfon em va informar que no hi havia ningú a dins i que el consolat ja estava tancat. Vaig dir que era impossible, que jo encara era allà esperant el meu promès i que estava segura que no havia sortit per la porta del consolat, perquè en Jamal m’havia dit que l’esperés allà. Aquella conversa em va despertar, i va fer que m’adonés que hi havia alguna cosa anava molt malament”.