Ajustant peces
El preu del gas torna a pujar després d’una treva facilitada per una tardor clement. Comença a arribar el fred, i la guerra d’Ucraïna està davant un nou moment crucial després de l’evacuació de Kherson. Els russos retrocedeixen, però pretenen destruir amb drons i míssils de precisió les infraestructures vitals de les principals ciutats ucraïneses. Objectiu: deixar-los sense calefacció, sense aigua i sense llum.
Per si ho havíem oblidat, aquesta és la guerra de l’energia. En termes psicològics, polítics i socials ningú no sap com acabarà l’hivern del 2023. Hi ha una histèria ambiental que no descansa. Ho vam veure abans-d’ahir a la nit amb la caiguda d’un míssil en territori polonès. Varsòvia va alimentar el nerviosisme i el president dels Estats Units ha hagut de calmar-lo. El míssil no era rus. Ningú no sap com acabarà l’hivern. Quan el sol torni a escalfar la plana ucraïnesa, Espanya estarà a punt d’anar a votar en unes eleccions locals i autonòmiques de llarg abast. S’està apropant l’hivern, i el gas va pujar ahir a 115 euros kWh al mercat de futurs holandès (TTF), que continua marcant la referència per als contractes al comptat a Europa. 90 euros al mercat asiàtic. 20 euros al mercat domèstic nord-americà. 50 euros al mercat intern espanyol, a conseqüència del topall ibèric i de les importacions de gas natural liquat. L’excepció ibèrica està funcionant, i ho veiem reflectit en les dades de la inflació, que a l’octubre va baixar al 7,3% a conseqüència de la moderació dels preus del gas i l’electricitat. El topall ibèric és un dels principals èxits de Pedro Sánchez en una tardor que podria haver estat mortal per al seu govern. Les crítiques i les befes al mecanisme de control han parat en sec. Sánchez i els seus ministres han salvat políticament la tardor, però ara s’acosta el nerviós hivern. Alemanya acaba d’inaugurar la seva primera planta flotant de regasificació al port de Wilhelmshaven, al mar del Nord. És la primera de les cinc instal·lacions d’aquest tipus previstes per fer front a l’emergència. La planta s’ha posat en funcionament abans del previst. Alemanya ha comès un greu error estratègic amb el gas rus, però els seus enginyers continuen sent molt eficaços. Un parc eòlic al land de Rin del Nord-Westfàlia ha estat desmantellat per ampliar una mina de carbó. La qüestió és passar l’hivern com sigui i preparar-se per al següent.
Itàlia, que no disposa del gran coixí econòmic alemany, té previst rebre aquesta setmana el primer carregament de gas natural liquat provinent de Moçambic i continua funcionant el pont naval amb les plantes regasificadores espanyoles al Mediterrani. Petits vaixells metaners italians carreguen gas liquat dels grans dipòsits espanyols. S’està preparant la cimera d’Alacant del 8 i el 9 de desembre en què França, Espanya i Portugal hauran de consolidar el pacte sobre la conducció d’hidrogen verd/gas entre Barcelona i Marsella. I a Brussel·les s’estan redibuixant els mapes ferroviaris del 2030 perquè la Ucraïna de la postguerra quedi directament connectada amb els ports del Bàltic i del mar del Nord, amb el motor alemany i amb la puixant Polònia i els seus aliats bàltics, tal com informava ahir La Vanguardia. El corredor mediterrani serà més curt i morirà a Zagreb (Croàcia). Càstig a Hongria, que pot deixar fora de joc el port italià de Trieste, molt ambicionat per la Xina.
L’ajust de peces és brutal.
Torna a pujar el gas, s’acosta l’hivern i es dibuixa el futur d’Ucraïna: lligada al nord d’Europa