No jugueu amb foc

Perth és una ciutat que no sols és bressol d’Ewan McGregor sinó que segles enrere va ser capital d’Escòcia. Aquestes setmanes ha estat el centre d’un debat sobre el museu que s’hi ha d’inaugurar, un edifici on explicaran els orígens i la història de la contrada. Per decidir quin nom li havien de posar, van fer una consulta popular. Hi havia qui proposava Sparkling Museum (centellejant!) i n’hi havia que proposaven Victoria Drummond Museum, per la famosa enginyera naval. Finalment, però, el nom triat (amb el 60% dels vots) ha sigut Perth Museum, el Museu de Perth. Si aplega totes les grandeses de Perth, ¿quin nom millor per batejar-lo? ¿Calia una votació popular per arribar a una conclusió tan òbvia? ¿Quina necessitat hi ha de sotmetre el nom d’un projecte a la decisió de la gent? Si ho fan és per populisme, perquè la plebs cregui que els tenen en consideració. El més raonable és que el triïn els impulsors, que saben de què va i què pretén.

Sobretot perquè la gent és molt punyetera i, només per tocar allò que no sona, pot op

Per votació popular, el museu de Perth es dirà Museu de Perth

tar per un nom que sigui pura cagarel·la. A la mateixa Gran Bretanya tenen un cas clar i recent. El 2016, el Consell de Recerca Mediambiental va presentar un vaixell de recerca polar (200 milions de lliures de cost, poca broma) i va sotmetre el nom a votació popular. Va guanyar Boaty McBoatface, una conya marinera que va fer que el Consell decidís saltar-se les normes i anomenar el vaixell amb un altre nom: Sir David Attenborough, més pompós. Una derivada interessant: ara, en anglès, McBoatfacing és un terme que defineix l’error de deixar que internet decideixi coses i llavors la gent triï una collonada a posta. “Fer un Boaty McBoatface” en diríem aquí, igual que diem “fer un Rodolfo Chikilicuatre” en record d’aquella votació popular que, per a horror de RTVE, va dur a Eurovisió la millor cançó i el millor intèrpret que hi hagin portat mai. •