Una educació tortosina
Es feien dir Daines. Una versió dels Scouts de què van gaudir un grapat de nenes i noies nascudes a la Tortosa dels anys cinquanta. Sortien d’excursió per enfilar, felices, les muntanyes dels Ports, tot i que caminar era només una petita part de l’assumpte. La creativitat, la curiositat i el companyerisme es feien un lloc en una ciutat que, plena de militars i capellans, no feia la impressió de poder ser un cau de progressisme. Potser per això, el miraculós treball educatiu d’algunes mestres va deixar petjada de per vida. “La daina és neta i endreçada”, “Nostra llei és el jugar, sempre als altres ajudar, dat, dat, la daina ajuda tothom…”.
Pilar Cid Xutglà, la fabulosa professora de llatí a la qual generacions senceres de tortosins deuen la plena consciència de ser part d’una ciutat bimil·lenària, organitzava amb entusiasme aquests grups de noies, totes amb xiruques, anorac, fulard i unes trenes ben travades, per posar en pràctica una educació en valors que ha perdurat després de dècades. Potser el terme valors sona actualment a frase feta, però aleshores era d’una vàlua incalculable per empoderar la menystinguda població femenina.
Les qui érem massa petites per gaudir-ho de primera mà ho vam tastar a través de les germanes grans. Les rialles, els cants i els sons de flauta també ressonaven a la llar quan xerraven entre elles del que havien viscut, dit, rigut. Il·luminaven les estances més que el sol del migdia i feien que la vida semblés una promesa plenament realitzable. Cinquanta anys després, aquelles mateixes noies, ara dones en la seixantena, es reuneixen de tant en tant per dinar i s’expliquen la vida, la sort i la gravetat de les desgràcies amb una intimitat i una naturalitat extraordinàries, sabedores que, sigui el que sigui que confessin a la gran taula, només rebran estima i respecte. Plegades van aprendre a escoltarse, acompanyar-se, ajudar-se i mai jutjar-se. Aquesta manca total de poc suc, mesquinesa o gelosia entre amigues és un bé de Déu que només els mags de l’educació inoculen. I Tortosa, la joieta del Baix Ebre que ara tot just revifa –com es va poder deixar podrir l’impressionant nucli antic!–, n’és encara testimoni. •