És la tercera guerra mundial?
No tenia res fresc per sopar a casa. Quan vaig néixer, el món estava habitat per 3.000 milions de persones i avui en som 8.000 (francament, no sé què hi ha vingut a fer tanta gent). I de sobte, abans-d’ahir a la nit, va saltar la notícia a la redacció: un míssil rus havia impactat a Polònia.
Què succeeix en una redacció que difon notícies non stop, 24 hores, set dies a la setmana, davant un fet confús i molt noticiable que tant podia ser un error propi del conflicte com l’esclat de la tercera guerra mundial? Em perdonaran la immodèstia: vam actuar amb responsabilitat, seny i experiència (entendre les notícies del món requereix ADN i aquest diari en té).
El fet estava confirmat: un míssil ha explotat a Polònia. Rus? Ucraïnès? Per un moment, a la redacció es va fer un silenci solemne i no només per la necessitat de donar més informació al més aviat possible. I si aquest moment a darrera hora del dia, poc abans d’anar a casa a sopar a
Un míssil cau a Polònia... I si em passa com a Maurois la nit del 31 d’agost del 1939?
saber què, era el principi d’una gran guerra?
Les reaccions ja convidaven a un cert optimisme i una valoració prudent. Però si hi ha una cosa que fa mal a un periodista és estar en fora de joc. Va esclatar la tercera guerra mundial i el molt ase se’n va anar tan tranquil, pensant en el sopar...
La nit del 31 d’agost del 1939, pocs minuts abans de l’esclat –també Polònia– de la Segona Guerra Mundial, André Maurois, d’allò més culte, va tornar a casa “boig de content”, igual com els seus amics influents, segons explica a les seves memòries: la possibilitat d’una guerra amb Alemanya s’havia dissipat, malgrat els presagis. Maurois, dic jo, devia sopar alguna cosa perquè estava casat, i devia dormir com un soc. Quan es va despertar, la Segona Guerra Mundial havia començat.
La informació permanent posa a prova el periodisme, del futur del qual n’hi ha que dubten. Quan les primeres notícies permetien pensar en tot –fins i tot en un dia històric: l’inici de la guerra mundial–, vaig tenir la sensació que ni el periodisme ni les empreses que el sustenten no desapareixeran. Al contrari: en moments crucials, la gent necessita llum, guia, veracitat i una veu amiga. Abans-d’ahir a la nit hagués volgut jo veure tants streamers i influencers que es donen importància i juguen a informar... •