Una nova era d’exploració lunar
L’èxit del llançament del coet SLS obre la via a la tornada dels astronautes
La tercera va ser la bona.
El coet SLS de la NASA, el més potent que mai s’ha construït, es va enlairar ahir per a la seva primera missió després que problemes tècnics haguessin obligat a suspendre dos intents de llançament anteriors a finals d’agost i a principis de setembre.
Una vegada resolts aquests problemes tècnics, l’arribada dels huracans Ian i Nicole va obligar a endarrerir el llançament dos mesos més.
Però, un cop es va haver enlairat, ahir a les 7.48 del matí (hora peninsular espanyola), el coet va funcionar a la perfecció i va enviar la nau Orió cap a la Lluna per a la missió inaugural del programa Artemis. L’èxit del llançament suposa l’inici d’una nova era d’exploració lunar que ha de culminar amb la tornada d’astronautes a la Lluna a mitjans d’aquesta dècada.
El coet “s’està comportant exactament com preteníem”, va declarar exultant Mike Sarafin, director del programa Artemis, després del llançament. En aquesta primera missió del programa, la nau Orió, dissenyada per transportar astronautes, encara viatja sense tripulació. L’objectiu principal de la missió és comprovar si les tecnologies que s’han desenvolupat per a Artemis permeten enviar astronautes a la Lluna i portar-los de tornada a la Terra de manera segura.
Les dues tecnologies crítiques que han de passar el test són el nou coet SLS i l’escut tèrmic d’Orió, que haurà de protegir els astronautes quan entrin a l’atmosfera a gairebé 40.000 quilòmetres per hora i l’exterior de la nau s’escalfi a uns 2.800 graus centígrads. Durant la missió, en què Orió se situarà en òrbita al voltant de la Lluna abans de tornar a la Terra, es comprovarà el bon funcionament de tots els sistemes de la nau.
Si aquesta primera missió del programa Artemis es completa amb èxit, la NASA té previst enviar la segona el 2024 amb astronautes que sobrevolaran la Lluna, però que no baixaran a la superfície. En la tercera, ara prevista per al 2025 i que probablement s’endarrerirà al 2026, viatjaran els primers astronautes que caminaran sobre la Lluna des que es va cancel·lar el programa Apol·lo el 1972. Entre ells, la primera dona que arribarà a la superfície lunar. Després, a finals d’aquesta dècada, està previst construir l’estació espacial Gateway en òrbita al voltant de la Lluna, des d’on els astronautes baixaran al satèl·lit. Més endavant hi ha un projecte per construir una base al costat del pol sud de la Lluna, en què es podria viure diversos dies o setmanes.
El coet SLS (inicials en anglès de Sistema de Llançament Espacial) va passar ahir el primer gran test perquè aquests plans es facin realitat. El segon arribarà el diumenge 11 de desembre, quan la nau Orió torni a la Terra després d’una missió de 25 dies i mig en què haurà recorregut dos milions de quilòmetres –unes cinc vegades la distància entre la Terra i la Lluna–.
Dos incidents tècnics van afegir ahir emoció al compte enrere i van obligar a endarrerir el llançament, inicialment previst a les 7.04, fins a les 7.48. Primer es va produir una petita fuga de combustible quatre hores abans de l’hora prevista per a l’enlairament. Un equip d’emergència de tres persones es va desplaçar fins al coet i va poder resoldre el problema.
El segon incident va afectar un dels canals de comunicació entre l’SLS i el control a terra. Aquest canal era crític per a l’autodestrucció del coet com a mesura de seguretat en cas que es produís una anomalia catastròfica després de l’enlairament, per la qual cosa va caldre esperar que es corregís l’error per reprendre el compte enrere. •