En el nom de Rocío
Dilluns passat Telecinco liquidava la docusèrie de Rocío Carrasco, En el nombre de Rocío, després de tres mesos en antena, més els tres mesos anteriors en què el producte anava estrenant capítol per capítol a Mitele, plataforma de pagament de Mediaset. D’entrada, el que ens van vendre com un bonic homenatge a la figura de la seva mare, Rocío Jurado, ha derivat en una rancúnia constant contra la família mediàtica de l’artista, amb un testimoni dur i carregat de comptes pendents. Tingui més o menys raó –hi ha tants punts i debats paral·lels que és impossible dictar un únic veredicte en aquest sentit–, el que sembla que és evident és que, després de veure la docusèrie, la imatge de Jurado no només no surt reforçada, sinó que també s’hi afegeixen algunes ombres, ja que, tenint en compte el testimoni de la seva pròpia filla, sembla que era un ninot de drap que es va agenollar davant els capricis de la seva família i els maltractaments del seu marit, José Ortega Cano, una imatge que s’allunya molt del que expliquen els testimonis de l’època que van coincidir amb ella. Sigui com sigui, el que és clar és que la família era un pilar fonamental per a una Rocío Jurado que crec que no estaria orgullosa de com la seva filla ha convertit la seva vida en una xafarderia, just allò que ella repudiava, a més d’atacar el cercle íntim de la cantant amb termes una mica dubtosos, com ara “hienes”, “gossada” o “banda organitzada”. Insisteixo, tingui Carrasco més o menys sustentades algunes de les seves queixes, sembla un càstig públic més lligat a la fabricació de trames que alimentin el negoci, que no pas l’homenatge a una dona que, com tothom, tenia llums i ombres, però que sempre va protegir fins a l’últim moment la seva intimitat.
Ni Rocío Jurado ni Pedro Carrasco són aquí per defensar-se o per posar una mica de llum a algunes de les històries que ha explicat Carrasco al llarg de la docusèrie, algunes especialment dures i que afecten l’honor de molts integrants de la família. De fet, el 2023 serà l’any d’una altra docusèrie, aquesta vegada allunyada de les productores i la pantalla petita, i molt més pròxima als tribunals, on hi haurà una cruenta guerra judicial per part d’alguns al·ludits, que també tenen dret a defensar-se. I hi ha una cosa que ningú no ens pot rebatre: 20 anys després el negoci és més viu que mai i tots n’estan traient profit. Compte amb els fanatismes, que mentre uns ploren a Twitter, els altres potser estan brindant amb cava per continuar sent notícia.