Ucraïna busca el camí cap a Crimea, i Rússia, una victòria al Donbass
Els fronts, sense canvis després de l’alliberament de Kherson i l’onada de míssils russos
Una setmana després que Rússia anunciés que es retirava del marge dret del riu Dnièper, cosa que va fer en tot just 48 hores, no ha canviat res al front sud de la guerra d’Ucraïna, i tampoc no hi ha hagut variacions substancials al front del Donbass. Mentre que l’única cosa que sembla que es mou són els míssils russos en direcció a la infraestructura energètica ucraïnesa, la qüestió que s’obre és com serà la fase següent del conflicte. Res no apunta a un començament imminent. I, sens dubte, els interessos de les forces russes –que han pres una posició defensiva al sud– i les ucraïneses són diferents a l’hora de definir l’escenari principal de les pròximes batalles.
La retirada russa de part de la regió de Kherson no va ser una operació llampec, de fet; tampoc precipitada i ni de bon tros caòtica. Va començar a l’octubre i, ordenadament, militars i civils van ser evacuats a l’altra banda del riu amb tot el material pesant possible. Pel camí les tropes russes van deixar una reguera de mines, i en la fase final de l’encreuament del Dnièper van bombardejar les unitats ucraïneses que van arribar a la ribera al sector de la controvertida presa de Nova Kakhovka. Paral·lelament, al marge esquerre els russos van establir tres línies de defensa –potser amb forces precàries en algun cas, segons es dedueix d’alguns vídeos– amb la intenció de barrar el pas cap a la península de Crimea.
Amb l’ample Dnièper com a frontera, ningú no queda en gaire bona posició. Per als ucraïnesos, intentar travessar a l’altra banda per obrir-se pas cap a Crimea seria una operació més enllà del qualificatiu d’heroica. Pel que fa als russos, estan igual que abans, a l’abast de l’artilleria de míssils subministrada a Kíiv pels Estats Units.
Crimea, annexionada per Rússia el 2014, és el gran objectiu dels ucraïnesos. El general retirat Ben Hodges, que va ser cap de les forces dels Estats Units a Europa, diu cada vegada que li pregunten –i és sovint– que la península serà reconquerida l’estiu que ve. En aquest afany, es creu que fa poc comandos navals han
Un tumultuós repartiment d’ajuda humanitària ahir al centre de Kherson temptejat la petita península de Kinburn, a la desembocadura del Dnièper, i també l’han bombardejat. Es tracta d’un sector aparentment desprotegit per les tropes russes. Però aquestes accions poden respondre a una maniobra de distracció, o a pura exploració.
Per a les forces ucraïneses, el moviment lògic cap a Crimea –ja previst des de fa temps per observadors i analistes militars– haurà de ser intentar avançar cap al sud per la regió de Zaporíjia, més enllà del revolt del Dnièper, en direcció al mar. Això representaria desconnectar les forces russes del Donbass i les que encara conserven el 70% de la regió de Kherson. Per aquest territori hi passa la carretera M-14, que uneix la ciutat alliberada de Kherson i l’ocupada de Mariúpol, amb la també ocupada Melitópol a mig camí. Al nord d’aquesta carretera hi ha una línia fèrria. Aquestes línies de subministrament de les forces russes ja estan a l’abast de les bateries de míssils Himars. I si la degradació del proveïment del contingent rus al marge dret del Dnièper ha estat fonamental per forçar-ne la retirada, al nou escenari també ho serà. Mentre a Kherson hi havia una de les grans sorpreses d’aquesta guerra, la tercera retirada russa més important després de les de les regions de Kíiv i Khàrkiv, a la regió del Donbass les batalles han continuat amb una intensitat que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, no ha dubtat a qualificar d’“infern” i de “carnisseria”. En aquest extens front, russos i ucraïnesos semblen (les
Les línies russes entre Kherson i el Donbass estan a l’abast de les bateries de míssils ucraïneses
El problema per als russos és fins a quin punt es poden reforçar a la regió del Donbass
informacions sempre són confuses) haver intercanviat alguna localitat, però sense cap resultat substancial. Els esforços més importants són per part ucraïnesa a les regions de Khàrkiv i Luhansk, i per part russa, cap a la cruïlla de carreteres de Bakhmut, a Donetsk, que se li resisteix des de fa mesos.
Que dilluns Zelenski es passegés per Kherson, tres dies després de la reconquesta de la ciutat, ha causat indignació al bàndol rus, segons s’ha pogut constatar en publicacions de blogaires i comentaristes. És raonable pensar que Rússia necessita una victòria sobre el terreny que compensi la humiliació, i l’únic lloc on ho pot intentar és al Donbass, ja que la hipòtesi d’una incursió pel nord, des de Bielorússia, sembla bastant descartada.
El problema per als russos és fins a quin punt es poden reforçar al Donbass per impedir que els ucraïnesos se centrin al sud. Els vídeos i els missatges de reservistes i soldats que protesten per l’entrenament precari que han rebut, la mala qualitat del material que els envien i l’abandonament per part dels seus comandaments augmenten, i l’última ofensiva al sud de Donetsk, al sector de Vuhledar i Pavlivka, ha estat un fracàs.
Del costat ucraïnès, i deixant de banda la capacitat de les seves tropes per sostenir un front mentre avancen per l’altre (això només ha passat en l’espectacular avanç de Khàrkiv, al setembre, ja que en el cas de Kherson s’ha degut a la prèvia retirada russa), la necessitat més imperiosa és la de més sistemes de defensa antiaèria, a fi d’evitar que es vegi saturada per una altra onada de míssils russos com la de dimarts que comprometi la infraestructura energètica i les comunicacions. L’OTAN, a través del seu secretari general, Jens Stoltenberg, ho ha reconegut.