El corredor mediterrani no pot esperar
La data del 2026 per acabar el corredor ferroviari del mediterrani perilla. Aquesta infraestructura tan bàsica per al desenvolupament del país s’ha convertit en un objectiu difícil d’aconseguir. La inèrcia de l’espanya radial pesa molt i impregna tots els àmbits de l’Administració central. Les promeses es dilueixen en el temps.
La pressió política, social i empresarial perquè el Govern espanyol compleixi els seus compromisos amb el corredor mediterrani és cada vegada més intensa. Ahir a barcelona es van reunir 1.500 empresaris del màxim nivell de barcelona, de valència, de múrcia, d’Andalusia i fins i tot de grans companyies de madrid per posar en relleu, una vegada més, la urgència de l’esmentada infraestructura estratègica. en la reivindicació els van acompanyar els presidents autonòmics de Catalunya, de valència i de múrcia, així com la representació del president andalús en la persona de la consellera de Foment, infraestructures i ordenació del Territori. són les quatre comunitats autònomes per les quals ha de discórrer aquesta important connexió ferroviària, que resulta fonamental per a les seves respectives economies. el corredor mediterrani, en aquest sentit, és clau per unir l’eix econòmic amb més potencialitat de progrés d’espanya, que va des d’Algesires –el port més gran del país– fins a la frontera francesa. Aquí es concentra el 44% del producte interior brut espanyol (Pib) i d’aquí surt el 50% de les exportacions. el cinturó ferroviari del mediterrani no només és clau per a l’economia i la creació massiva de nous llocs de treball. També ho és per a la lluita contra el canvi climàtic, ja que ha d’absorbir una part important del transport actual per carretera, que és altament contaminant. Per tot això, la Comissió europea l’ha definit com un dels corredors ferroviaris estratègics del continent. espanya, en aquest sentit, es juga la seva credibilitat davant la Unió europea si no compleix amb la posada en servei de la infraestructura. entre els empresaris presents en la gran cimera celebrada ahir a barcelona a favor del corredor mediterrani hi ha dubtes seriosos que es puguin complir els terminis previstos. La mateixa ministra de Transport, raquel sánchez, va reconèixer que no s’acabarà completament fins al 2030, quatre anys més tard del que s’havia previst, tot i que va assegurar que el 2026 podria estar a punt el tram d’Almeria a França. Això ja seria un gran èxit, per bé que gairebé tot Andalusia en quedaria desconnectat.
La ministra de Transport té raó quan afirma que des que el Govern socialista va arribar al poder, el 2018, les obres al corredor mediterrani han avançat molt. Cal reconèixer, en aquest sentit, que el president sánchez és molt més favorable a vertebrar una espanya circular, que connecti la perifèria entre si, que els anteriors governs del Partit Popular, fidels al mandat que l’expresident Aznar va donar al seu dia per consolidar i ampliar l’espanya radial amb madrid com a centre. La ministra de Transport ha assegurat sobre això que la voluntat del Govern espanyol és agilitar al màxim les obres per finalitzar el corredor mediterrani com més aviat millor. Però aquesta bona voluntat exigeix més i més esforços. els obstacles que afronta el corredor mediterrani, malgrat això, no es troben només en l’administració pública espanyola; també n’hi ha a França. És fonamental que el Govern central pressioni les autoritats franceses, amb el suport de la Comissió europea, perquè facin la seva part. en qualsevol cas, si es vol culminar ràpidament el corredor mediterrani, cal que la pressió empresarial, social i política es mantingui ferma. no s’ha d’abaixar la guàrdia. Com deien els cartells que van presidir la cimera política i empresarial d’ahir, “el nostre país no pot esperar més”.
El risc de nous retards en aquesta obra estratègica alarma els empresaris