Les notes canvien i han d’incloure un pla de reforç per a l’escolar que suspèn
Segons la llei Celaá, el professor preveurà mesures quan detecti dificultats
Els pares haurien de rebre aquest trimestre un butlletí de notes amb algunes modificacions respecte als informes que han rebut fins ara. Entre els canvis més importants no hi ha la fórmula en què s’expressarà la valoració de les competències, si són amb números (de l’1 al 10) o paraules com “excel·lent” o “assoliments excel·lents”. El canvi més important és que el professor donarà informació qualitativa i personalitzada i, en el cas que el nen o adolescent hagi suspès, especificarà les accions que programarà perquè progressi i aprovi.
Això és per a tots els alumnes de l’educació bàsica, de 6 a 16 anys. La nova llei d’Educació, la Lomloe (més coneguda per llei Celaá), el currículum del qual ha entrat en vigor aquest curs (per a cursos senars) estableix que quan un nen no assoleixi els coneixements mínims estipulats s’incloguin immediatament mesures de correcció concretes per evitar que arrossegui la falta de coneixement i que això li impedeixi progressar en els objectius següents.
Aquesta directiva ministerial ja s’ha traslladat als decrets d’avaluació publicats pels governs autonòmics, per la qual cosa els centres ja disposen de les noves instruccions que aniran introduint de manera gradual, començant pels cursos senars. La nova avaluació, que ja es fa en alguns centres educatius, pretén no constatar el fracàs de l’alumne sinó saber les dificultats que ha tingut i posar-hi remei, aplicant en cada cas un pla individual de reforç educatiu.
La finalitat d’aquesta mesura és evitar les repeticions, el fracàs i, en última instància, l’abandonament escolar, actuant en el mateix moment en què tenen lloc les primeres dificultats en l’aprenentatge, per evitar que creixin al llarg del curs fins al punt que es converteixin en inabordables per a l’alumne. Per tant, són claus perquè l’estudiant i tots els companys de l’aula passin de curs amb prou coneixements (cal recordar que s’eliminen o minimitzen les repeticions). A Catalunya, aquesta mesura es recull en les instruccions per a l’avaluació en l’educació bàsica, de 6 a 16 anys, publicades per la Generalitat (decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica). Segons aquest decret, no es regula un informe de notes únic. Cada escola i institut elabora un model propi en funció del seu projecte pedagògic. Però tots els centres hi han d’incloure una sèrie d’informacions, amb llenguatge assequible, que estan delimitades en el text del decret (resultats obtinguts en el procés d’aprenentatge, aspectes acadèmics, personals i evolutius que es considerin oportuns).
Es tracta que contingui informació que aclareixi a les famílies els avenços, dificultats, assoliments i mancances observats en el procés d’aprenentatge de les diferents àrees de coneixement o matèries. Concretament, en el punt 4 de l’article 23 del decret, s’estableix que “quan es detectin factors que dificultin el procés d’aprenentatge de l’alumne o alumna o comprometin el seu avenç, s’han de planificar mesures i suports d’atenció educativa”.
Aquestes mesures i suports, que cada professor determinarà, s’han d’adoptar “en qualsevol moment del curs i han d’estar dirigits a garantir l’adquisició dels aprenentatges imprescindibles per continuar el procés educatiu”. Segons el decret, si malgrat introduir mesures correctores (atenció grupal o individualitzada, més tasca individual...) les dificultats persisteixen, es planificaran més accions comptant
Més que constatar el fracàs de l’alumne, es pretén saber quines dificultats té i posar-hi remei a temps
amb l’ajuda de personal educatiu. Es vol, segons les instruccions, trobar “suports de diferents graus d’intensitat amb la col·laboració i l’assessorament del mestre d’educació especial en l’educació primària, de l’especialista d’orientació educativa a l’ESO, dels serveis educatius i altres professionals d’atenció educativa, si escau”. Fonts del Departament d’Educació de Catalunya indiquen que les notes plenament competencials s’han de fer com més personalitzades millor i poden contenir fins i tot l’autoavaluació de l’alumne (com estic aprenent, què estic aprenent, per què ho estic aprenent), com ja es fa en alguns centres.
“La informació hauria de defugir de formulacions estereotipades o generalitzacions”, afegeixen al departament, i “partir de les observacions i evidències que el professorat recull del procés d’aprenentatge de cadascun dels seus alumnes”.