Els guals reporten 17 milions d’euros a l’Ajuntament de Barcelona
La taxa és molt rendible per a les arques municipals: la despesa només és de 234.000 euros
La concessió de llicències de guals a la via pública és una font d’ingressos inesgotable per a l’Ajuntament de Barcelona, un servei de cost mínim per a l’administració local que li reporta beneficis abundants cada any. Ho revela l’informe de fiscalització dels comptes municipals del 2021, que xifra la diferència entre el que el Consistori desemborsa per prestar aquest servei i el que ingressa pel cobrament de les corresponents taxes d’ocupació de la via pública en un percentatge astronòmic: 7.171,8%. L’informe d’intervenció publicat fa poc, que detalla tots els costos i les activitats de l’Ajuntament, estima el cost per a l’erari públic de la concessió de llicències de guals en tot just 234.428,60 euros anuals. En canvi, els ingressos derivats d’aquesta activitat s’eleven a 16.812.710,50 euros. Un marge de benefici així no s’observa en cap altre dels serveis previstos en aquest informe sobre els comptes municipals.
El nombre de guals autoritzats a Barcelona es manté estable des de fa anys en una quantitat que voreja les 20.000 unitats. A l’últim anuari estadístic disponible, la direcció de Recursos i Control de Gestió precisa que el 2020 van ser en total 19.329, amb una distribució molt irregular en funció del districte i de l’activitat per la qual s’atorga la llicència.
Dos de cada tres guals existents a Barcelona, fins a un total de 12.295, estan vinculats amb aparcaments privats. La segona categoria més freqüent és la dels locals de negoci (2.441 el 2020). A continuació apareixen els guals habilitats per a tallers i agències de transport (1.090) i per a aparcaments públics (843).
El pagament per districtes d’aquesta taxa d’ocupació de la via pública indica que és el de Sarrià-Sant Gervasi, precisament, el que té més aparcaments privats, el que té més guals als carrers i les places, en total 3.561. Gairebé un 80% són per a aparcaments. El districte amb menys guals és el de Ciutat Vella, només 283.
La normativa vigent per a la concessió de guals, siguin de ca
La diferència entre el que gasta l’administració local i el que recapta és d’un 7.171,8%
ràcter permanent (les 24 hores), siguin per períodes de 8 o 12 hores, consecutives o dividides en franges horàries, és molt precisa. L’ample mínim d’un gual ha de ser el de la porta d’accés dels vehicles i no computa l’amplada reservada per al pas de vianants. Com a màxim es pot sol·licitar una amplada de gual d’un metre més que l’amplada màxima de la porta de pas de vehicles. La normativa estableix una excepció per als carrers de menys de sis metres de calçada, una mesura molt freqüent als nuclis vells dels diferents barris. En aquests casos es pot autoritzar una amplada de gual d’un metre més a banda i banda de la porta per facilitar l’entrada i la sortida de vehicles. Un altre requisit és el de la distància mínima, també d’un metre, que cal respectar entre mobiliari urbà o arbres.
La tarifa bàsica per metre quadrat o fracció i dia d’ús o aprofitament està fixada aquest any en 0,4966 euros. El preu es veu incrementat, no obstant això, per un factor corrector segons la categoria fiscal del carrer (hi ha cinc categories). Encara que és preceptiu sol·licitar la llicència, no tothom està obligat a abonar la taxa. Entre els exempts figuren les administracions públiques, els partits polítics en període electoral, els consolats i