Un thriller d’espies per a Zhang Yimou
El cineasta xinès s’estrena en el gènere amb ‘Cliff walkers’, ambientada als anys trenta
Amb 71 anys acabats de fer, Zhang Yimou està més actiu que mai. A més de dirigir cinema, aquest febrer es va posar al capdavant de la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics d’hivern de Pequín. Si Un segundo va ser l’encarregada d’inaugurar el festival de Sant Sebastià el 2021, Cliff walkers –que estrena avui a la cartellera espanyola– va participar en la secció oficial del Festival de Sitges. El thriller d’espies, ambientat als anys trenta del segle passat als nevats penyasegats de l’Estat titella de Manxukuo, representa la seva primera incursió en el gènere.
A través d’una posada en escena visual aclaparadora, el veterà autor de títols com Sorgo rojo, La linterna roja o La casa de les dagues voladores, posa imatges al relat escrit per Yongxian Quan sobre un grup d’espies del Partit Comunista Xinès (Zhang Yi, Qin Hailu, Zhu Yawen i la jove Liu Haocun) que, després de ser entrenats per la Unió Soviètica, tornen al seu país i s’embarquen en una missió secreta. Però són traïts i es veuran involucrats en una complexa trama d’enganys de la qual serà difícil sortir amb vida.
“Em vaig trobar el guió de Yongxian Quan per casualitat i en aquell moment simplement no tenia un material ideal a mà, per la qual cosa vaig decidir rodar aquesta història. Soc un director de cinema professional i normalment sempre vull llegir bons guions, però les opcions són limitades. El film narra un període de la història i revisar-lo ens ajudarà a evitar que es repeteixi en el futur. M’agradaria que d’ara endavant, els pobles de la Xina i el Japó tinguin una amistat que duri generacions”, comenta el realitzador sobre l’origen del seu nou treball.
Per Zhang Yimou, “la majoria de les pel·lícules històriques parlen d’esdeveniments poc coneguts. No obstant això, si fossin inventades o relatessin fets que no formen part de la història real, no suposaria un impediment perquè els espectadors en gaudissin. N’hi ha prou que estiguin ben fetes. La contribució que fa el cinema per recordar la història és molt important”. La neu és una altra protagonista més del relat, bellament filmada. “L’entorn visual d’aquesta pel·lícula se centra en la crueltat i fredor dels flocs de neu i del vent gèlid entre els quals tenen lloc dures proves per a la humanitat”, apunta.
Cliff walkers ret el seu particular homenatge a Chaplin amb la projecció de La quimera de l’or en un cinema que serveix de punt de reunió secret per als espies. “Quina pel·lícula anirien a veure?, em preguntava. És clar, la primera opció havia de ser una de Chaplin! A mi, personalment, m’agrada molt.
El que resulta una enorme coincidència és que en una ocasió, vaig rebre el premi Asia Chaplin Award de la neta del mateix Charles Chaplin. La pel·lícula ha obtingut un gran èxit de públic a la Xina: “Tots els directors volen fer pel·lícules entretingudes, ningú vol fer una cosa avorrida. Però voler rodar una pel·lícula entretinguda i aconseguir que ho sigui són dues coses diferents”. El repte més important l’han presentat “l’argument i els girs de la trama per aconseguir que els espectadors se sentin atrapats pel suspens i que els girs resultin inesperats. En l’era de les xarxes socials ja no hi ha secrets en la trama d’una història.
Els espectadors són molt llestos”, confessa. L’autor de Hero manifesta que és molt més complicat dirigir la gala inaugural dels Jocs Olímpics que una pel·lícula: “L’escenari de rodatge d’una pel·lícula és, en essència, el món del director. Allà pots prendre qualsevol decisió pel teu compte. Però en uns Jocs Olímpics hi ha molts aspectes involucrats i, com a director, has de tenir molta paciència, compromís i perseverança”.
Sobre el futur de les sales de cinema afirma: “M’agradaria que tinguessin assegurat un bon futur, però sé que les xarxes socials i els mitjans de comunicació han afectat molt les sales i no deixen de robar-los espectadors. No tinc manera de conèixer què passarà, però tot i que no crec que les sales de cinema desapareguin, sí que em temo que hauran de canviar de forma per sobreviure”.
Després de quatre dècades en un ofici que cuida de manera artesanal, confessa que el que el motiva per continuar narrant històries és “la passió. Quan alguna cosa t’agrada, tens energia infinita, no t’importen ni els problemes ni el cansament”. I com a mostra d’això, ja ha rodat aquest any dos nous llargmetratges, Sharpshooter i Under the light.
“M’agradaria que, d’ara endavant, els pobles de la Xina i el Japó tinguin una amistat que duri generacions”